Catálogo · Junts
El programa, unidad numerada o con viñeta a unidad numerada o con viñeta.
Estas son las 711 unidades localizadas en el PDF, separadas de las 18 medidas analizadas. Cada fila enlaza a la página de la fuente oficial.
Inventario de unidades numeradas o con viñeta detectadas en el texto del programa. Puede haber subpropuestas, epígrafes y duplicados; no sustituye la lectura del programa completo.
| # | Página | Unidad del programa |
|---|---|---|
| 1 | p. 8 | 1. PER RECUPERAR ELS NOSTRES DRETS POLÍTICS I LLIBERTATS a. PERQUÈ JA N’HI HA PROU. i. Vulneració de drets fonamentals dels catalans . ANTECEDENTS La vulneració dels drets fonamentals dels qui formem part del moviment independentista i especialment dels seus representants, ha estat una constant… |
| 2 | p. 12 | 1. INFRAESTRUCTURES Any rere any s’incompleixen les inversions de l’Estat a Catalunya en matèria d’infraestructures, les promeses dels governs espanyols tant del PP com del PSOE no tenen cap credibilitat. Inversions en infraestructures clau pera Catalunya com el servei de Rodalies, els accessos… |
| 3 | p. 12 | ● Corredor del Mediterrani. El retard en l’execució, sense calendaris clars, i la incertesa sobre el projecte comprometen inversions d’escala europea. El Govern espanyol insisteix en una xarxa radial d’infraestructures i prefereix donar prioritat a la construcció de quilòmetres d’AVE malgrat ser el… |
| 4 | p. 12 | ● Xarxa de rodalies i regionals. El Pla de Rodalies de Catalunya (2008-2015) havia de suposar una inversió de més de 4.000 M€, que va incomplir el Govern socialista i que ha incomplert el Govern Rajoy. 11 anys després, només s’ha executat el 14%. |
| 5 | p. 12 | ● Model de gestió centralitzada de ports i aeroports. El model centralitzat dels aeroports és un cas singular a la UE. El monopoli AENA està orientat a afavorir una xarxa amb un gran hub a |
| 6 | p. 13 | ● Els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona. Després d’un retard de més d’una dècada, les obres prèvies començaran el 2024, amb una inversió de 700 M€. Es construiran 9,6 quilòmetres d’accessos viaris i 3,4 quilòmetres de vies de tren. E l projecte de 700 M€ es començarà, si no… |
| 7 | p. 13 | ● Llançadora a l’aeroport del Prat. Les obres van començar el juliol de 2015. No ha entrat encara en servei. |
| 8 | p. 13 | 2. ECONOMIA PRODUCTIVA El món de l’empresa també ha rebut les conseqüències de les ineficiències de l’Estat, sobretot les PIMES s’han vist perjudicades per un model estatal que només pensa en les empreses de l’IBEX. |
| 9 | p. 13 | ● Política estatal per la deslocalització d’empreses fora de Catalunya. És una de les decisions més esc andaloses en política econòmica que pot fer l’estat, a més de vulnerar els principis més elementals de defensa de la competència. En plena aplicació del 155 de la CE, el Govern espanyol va… |
| 10 | p. 13 | ● Cogeneració, energies renovables i residus. La reforma del sector elèctric impulsada per l’Estat ha impactat negativament en les instal·lacions de generació d’energia elèctrica a partir de |
| 11 | p. 14 | ● Indemnització a les elèctriques. Seguim exigint que ni el consumidor ni el contribuent hagin d’assumir les indemnitzacions pagades per l’Estat a les grans empreses elèctriques mentre aquestes han obtingut beneficis rècord per l’escalada de preus. |
| 12 | p. 14 | ● Recerca i incentius R+D+I. Catalunya, amb un 16% de la població espanyola, obté el 55% dels ajuts del Consell Europeu de Recerca i el 29% dels fons del Programa Marc Europeu; atorgats en base a mèrit científic; en canvi, obté menys del 20% dels recu rsos del Plan Nacional de R+D+i. Alhora la… |
| 13 | p. 14 | 3. POLÍTIQUES SOCIALS I D’OCUPACIÓ |
| 14 | p. 14 | ● La Llei de dependència. El finançament de la Llei de la dependència és absolutament insuficient per atendre les persones en situació de dependència a Catalunya. Segons l’informe anual sobre l’estat dels serveis socials 2019-2020 elaborat pel Consell General de Serveis Socials, per al finançament… |
| 15 | p. 14 | ● Exclusió residencial i pobresa energètica. El Parlament de Catalunya ha aprovat diverses lleis per afrontar l’emer gència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, amb mesures per solucionar situacions de sobreendeutament i per evitar desnonaments. El TC ha anat suspenent parcialment… |
| 16 | p. 15 | ● Polítiques actives d’ocupació. Des de l’any 2011 hi ha hagut una retallada constant, per part del Govern Espanyol, dels fons destinats a polítiques actives d’ocupació per Catalunya. En els darrers dos anys, ha augmentat per la bona gestió del Govern català, però es troba encara un 25% per sota… |
| 17 | p. 15 | ● Centres especials de treball (CET). Les polítiques actives dels CET es financen per l’Estat però correspon la seva execució a la Generalitat. La subvenció destinada a contractar persones pels centres no cobreix la demanda necessària per cobrir el 50% del Salari mínim interprofessional (SMI), fet… |
| 18 | p. 15 | ● Persones refugiades. La Generalitat té competència exclusiva en l’acollida i integració de refugiats. La creixent arribada no s’ha vingut compensant. El Govern del PP va anul·lar el Fons Estatal d’Acollida (FAIRE) que suposava per a Catalunya 43,5 M€. L’executiu espanyol incompleix les sentències… |
| 19 | p. 15 | ● Descentralització del 0,7% del IRPF per a fins socials. La Generalitat té atribuïdes amb caràcter exclusiu les competències en matèria de serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies. Amb aquesta finalitat, la gestió i distribució de la recaptació del 0’7% de la declaració de… |
| 20 | p. 16 | ● Respecte al model d’escola catalana. L’Estat ha actuat de forma contundent en aquest àmbit contra Catalunya. El més rellevant ha estat l’aprovació de la Llei orgànica de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE), la qual, a més de suposar la introducció de canvis profunds en el model de… |
| 21 | p. 16 | ● Beques universitàries. El Govern espanyol continua incomplint les sentències del TC que obliguen a transferir la gestió de les beques a Catalunya des de 1994. |
| 22 | p. 16 | ● Dèficit estructural del finançament del sistema públic de salut. Els Objectius de dèficit van obligar a reduir la despesa sanitària a Catalunya en un 14% entre 2010 i 2014.Alhora el Govern estatal ha anat incrementant la despesa que corre a càrrec de Catalunya amb l’increment de la cartera bàsica… |
| 23 | p. 16 | ● Assistència sanitària a desplaçats. Són pacients residents a altres CCAA, q ue han estat atesos a Catalunya i pagats per la Generalitat i pels quals no s’està rebent la compensació corresponent de la seva CCAA d’origen. Es valora en un mínim de 18,5 M€ anuals. |
| 24 | p. 17 | ● Taxes judicials i assistència jurídica gratu ïta. L’Estat ha recaptat a Catalunya uns 100 M€ anuals, però no els abona a la Generalitat, que té transferides les competències en matèria d’administració de justícia. |
| 25 | p. 17 | ● Actuació dels Mossos d’Esquadra en l’àmbit internacional. Indisposició d’equiparar le s competències dels Mossos d’Esquadra amb la resta de forces i cossos de seguretat de l’Estat en l’àmbit de les persecucions transfrontereres regulades al conveni Blois. |
| 26 | p. 17 | ● Accés a les bases de dades estatals i internacionals. L’Estat espanyol no ha facilitat històricament als Mossos d’Esquadra l’accés a les bases de dades estatals i internacionals d’àmbit policial, fet que respon a la necessitat d’afrontar les noves formes d e terrorisme internacional i una… |
| 27 | p. 17 | 7. CULTURA, LLENGUA I ESPORT |
| 28 | p. 17 | ● Menysteniment de la llengua catalana. Ja fa molts anys que l’Estat espanyol menysté la llengua catalana i aquesta tendència no ha fet m és que agreujar -se independentment del color polític del Govern espanyol. No es permet l’ús del català al Congrés i al Senat, i tampoc el seu reconeixement… |
| 29 | p. 18 | ● Incompliments en matèria cultural. Des de la Llei de pressupostos de 2011 el Govern de l’Estat ha reduït sistemàticament les seves aportacions pressupostàries vinculades a la cultura i llengua catalana, així com els seus compromi sos en equipaments culturals consorciats com ara el Liceu, el MNAC… |
| 30 | p. 18 | ● Papers de Salamanca. Els Governs espanyols han incomplert reiteradament el retorn dels Papers de Salamanca. |
| 31 | p. 18 | ● Esport. Impediments per al reconeixement de les seleccions esportives catalanes i el veto a la seva participació en competicions esportives internacionals. |
| 32 | p. 18 | ● El Govern espanyol s’ha dedicat a posar obstacles i impediments continus a l’acció exterior de la Generalitat. Aquesta obstaculització ha vingut tant des de l’acció normativa com des de l’acció diplomàtica (informar dels viatges, visites, intercanvis, acords o convenis amb altres governs) com des… |
| 33 | p. 19 | ● Ley Orgánica 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. (LOMLOE) Aprovació BOE: 30/12/2020 |
| 34 | p. 19 | ● Ley Orgánica 3/2022, de 31 de marzo, de ordenación e integración de la Formación Profesional. Aprovació BOE: 21/12/2021 |
| 35 | p. 19 | ● Proyecto de Ley por la que se modifica la Ley 23/2011, de 29 de julio, de depósito legal. Aprovació BOE: 05/05/2022 |
| 36 | p. 19 | ● Ley 9/2022, de 14 de junio, de Calidad de la Arquitectura. Aprovació BOE: 05/05/2022 |
| 37 | p. 19 | ● Ley 11/2022, de 28 de junio, General de Telecomunicaciones. Aprovació BOE: 29/06/2022 |
| 38 | p. 19 | ● Llei de l’Audiovisual: Ley 13/2022, de 7 de julio, General de Comunicación Audiovisual Aprovació BOE: 08/07/2022 |
| 39 | p. 19 | ● Llei de la Ciència: Ley 17/2022, de 5 de septiembre, por la que se modifica la Ley 14/2011, de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación. Aprovació BOE: 06/09/2022 |
| 40 | p. 19 | ● Ley 18/2022, de 28 de septiembre, de creación y crecimiento de empresas. Aprovació BOE: 06/09/2022 |
| 41 | p. 20 | ● Ley 23/2022, de 2 de noviembre, por la que se modifica la Ley 13/2011, de 27 de mayo, de regulación del juego Aprovació BOE: 03/11/2022 |
| 42 | p. 20 | ● Ley 25/2022, de 1 de diciembre, sobre precursores de explosivos. Aprovació BOE: 02/12/2022 |
| 43 | p. 20 | ● Ley 26/2022, de 19 de diciembre, por la que se modifica la Ley 38/2015, de 29 de septiembre, del sector ferroviario. Aprovació BOE: 20/12/2022 |
| 44 | p. 20 | ● Ley 27/2022, de 20 de diciembre, de institucionalización de la evaluación de políticas públicas en la Administración General del Estado. Aprovació BOE: 21/12/2022 |
| 45 | p. 20 | ● PGE23 -Ley 31/2022, de 23 de diciembre, de Presupuestos Generales del Estado para el año 2023 Aprovació BOE: 24/12/2022 |
| 46 | p. 20 | ● Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario. Aprovació BOE: 23/03/2023 |
| 47 | p. 20 | ● Ley de Vivienda Aprovació BOE: 25/05/2023 Àmbits en els que Catalunya ha vist afectada la seva sobirania aquesta passada legislatura: |
| 48 | p. 20 | ● Infraestructures -com la ferroviària. |
| 49 | p. 21 | • Denunciar la repressió judicial atiada des de la cúpula judicial amb la col·laboració de tots els ressorts de l’Estat i que es manifesta en l’ús il·legal de tots els instruments de que disposa: euro ordres , inhabilitacions, tribunals ordinaris, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Junta… |
| 50 | p. 21 | ● Denunciar la parcialitat i la politització de ja Justícia i la Fiscalia espanyoles, que resten escorades en una dreta franquista que redueix la Constitució a la unitat d’Espanya i que no se n’amaguen sinó que intervenen constantment en política, modificant el contingut de les lleis (com hem vist… |
| 51 | p. 21 | ● Continuar denunciant sistemàticament amb preguntes orals i escrites, en les compareixences dels mandataris europeus i dels ministres i autoritats espanyoles l’incompliment de l’Estat espanyol de les resolucions dels diferents organismes internacionals i de la Unió Europea, entre d’altres: ○ Les… |
| 52 | p. 22 | ● Denunciar l’anomenat “doble estàndard” , que consisteix en no aplicar al regne d’Espanya les mateixes mesures sancionadores que s’apliquen a Polònia i Hongria per l’incompliment de l’estat de dret europeu. Aquests països precisament utilitzen el cas espanyol per justificar -se. Aquesta situació… |
| 53 | p. 23 | ● Reforma de la reforma dels delictes de malversació i sedició. El govern espanyol i ERC varen acordar la derogació del delicte de sedició a canvi d’una reformulació dels delictes de malversació i desordres públics allunyada dels paràmetres europeus i internacionals. Al marge de les valoracions… |
| 54 | p. 23 | ● Llei de memòria democràtica. El Regne d’Espanya ha aprovat una llei de memòria per legitimar el règim del 78 i que manté la impunitat dels crims franquistes. Cal posar en evidència aquesta mancança d’origen del règim polític -constitucional espanyol homologant la llei de memòria espanyola amb… |
| 55 | p. 23 | ● Llei de secrets oficials. Segueix vigent la llei de secrets oficials franquista. Cal exigir una nova legislació que doni transparència a la corrupció i als crims d’Estat dels darrers decennis. |
| 56 | p. 24 | ● Llei mordassa. En la passada legislatura es va posar de manifest la voluntat del govern espanyol “progressista” de no moure’s d’una llei de seguretat ciutadana basada en la sanció i no els drets. Davant dels interessos i les concepcions autoritàries dels sindicats policials espanyols i el deep… |
| 57 | p. 24 | ● Llei d’amnistia. D’acord amb mandat del Parlament de Catalunya, la resolució del conflicte amb Espanya passa per l’amnistia per a tots els represaliats i represaliades. No obstant, el govern espanyol s’ha escudat en la suposada inconstitucionalitat de l’amnistia declarada per la Mesa del Congrés… |
| 58 | p. 24 | ● Consell General del Poder Judicial. Durant la legislatura passada ha estat recurrent el creuament d’acusacions entre els dos grans p artits polítics espanyols sobre la politització de la judicatura i l’ús partidista del CGPJ. Cal demostrar que la politització i l’ús partidista del Poder Judicial… |
| 59 | p. 24 | • Tribunal de Comptes. Junts ja va presentar la passada legislatura una proposició de llei per eliminar les funcions judicials d’ aquest òrgan de caràcter administratiu, extern al poder judicial, les sentències del qual ni tan sols són susceptibles de recurs substantiu davant la justícia ordinària… |
| 60 | p. 25 | ● Català a la Justícia. Els drets lingüístics dels catalanoparlants han d’estar garantits en les seves relacions amb l’Administració de Justícia. En aquest sentit, cal donar compliment a les repetides resolucions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre l’aplicació per part del Regne… |
| 61 | p. 25 | ● Article 384bis LECRIM. En la passada legislatura es va presentar una proposició de llei per a derogar aquest article que permet suspendre als representants polítics mitjançant la simple acusació (sense sentència) de terrorisme o rebel·lió. L’ONU de forma reiterada (en relació als presos polítics… |
| 62 | p. 25 | ● Derogació de la inelegibilitat sobrevinguda . De conformitat amb el dictamen de la Comissió de Drets Humans de l’ONU de 30 d’agost de 2022, cal derogar els articles que permeten la inelegibilitat sobrevinguda de representants electes sense sentència ferma (articles 6.2 apartat b i 6.4 de la Llei… |
| 63 | p. 26 | ● Tribunal Constitucional. Cal plantejar la reversió de la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucio nal aprovada el 2015 per la majoria absoluta del Partit Popular i que va convertir aquest tribunal en òrgan judicial amb capacitat per intervenir en el procés polític per la via… |
| 64 | p. 26 | ● Mesa del Congrés dels Diputats . Aquest òrgan s’ha erigit, basant-se en una excessiva intervenció dels serveis lletrats i en l’abandonament de funcions de la presidència de la cambra, en un òrgan que aplica preventivament judicis de constitucionalitat impedint debats perfectament legítims (per… |
| 65 | p. 27 | ● Defensarem que una Europa que defensi el dret a l’autodeterminació com a mètode democràtic capaç de resoldre conflictes territorials, serà una Europa més forta en la seva dimensió geopolítica. El suport europeu a l’autodeterminació dels pobles doncs, és la millor manera de construir un món més… |
| 66 | p. 27 | ● Ens manifestem per una presència de Catalunya en l’àmbit internacional caracteritzada pel seu compromís envers un món més lliure, just i en pau, compromès amb els principis democràtics essencials. Per aquest motiu, considerem la defensa, la protecció i la garantia d els drets humans, individuals… |
| 67 | p. 27 | ● La Unió Europea, els principals països socis i aliats al món i a Europa, així com el conjunt d'org anitzacions internacionals de les quals Catalunya forma part a través d’Espanya, han d’arribar a reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya i la seva voluntat d’esdevenir un estat |
| 68 | p. 28 | ● Defensem un model d’Europa dels pobles i dels ciutadans, que avanci en el model federal, que afavoreixi una integració democràtica creixent, en base al model comunitari i a les institucions, en particular : Comissió Europea i Parlament Europeu. |
| 69 | p. 28 | ● La llengua catalana ha de tenir la consideració de llengua oficial a la UE i l’estat espanyol ha de complir amb les disposicions que l’obliguen a treballar-hi segons l’Estatut d’Autonomia. Cal recordar a més que per aconseguir-ho l’estat membre interessat ho de demanar de manera explícita al… |
| 70 | p. 28 | ● Seguirem treballant per una U nió Europea més democràtica i transparent, amb un clar lideratge polític i econòmic al món. Cal complementar el mercat interior de la Unió Europea amb una defensa específica del manteniment i l’enfortiment de les quatre llibertats que el defineixen. |
| 71 | p. 28 | ● Continuarem defensant el respecte de l’espai Schengen, i conseqüentment per impedir el tancament de passos fronterers que vulneren la lliure circulació de persones i per exigir responsabilitats als que el vulneren. |
| 72 | p. 28 | ● Denunciarem els impediments al pas en les vies de comunicació amb la Catalunya Nord com una vulneració de l’espai Schengen. |
| 73 | p. 28 | ● Farem el possible per evitar que el govern espanyol acabi amb l’encriptació d’extrem a extrem a Europa, per tal d’evitar que casos d’espionatge com el de Pegasus o el MoroccoGate es tornin a repetir. Exigirem de nou una comissió d’investigació sobre el CatalanGate, així com mesures legals contra… |
| 74 | p. 28 | ● Donarem suport a Escòcia en la seva voluntat d’exer cir el seu dret d’autodeterminació i al poble irlandès en la seva reunificació, i reclamarem al govern espanyol el respecte permanent per la voluntat democràtica del poble de Gibraltar i que es mantinguin les millors relacions possibles amb el… |
| 75 | p. 28 | ● Continuarem defensant el nostre compromís inequívoc amb una política ambiciosa de veïnatge de la Unió Europea, molt especialment en la seva vessant sud al Mediterrani. Cal reforçar la Unió per la Mediterrània, que té la seu de la seva secretaria a Barcelon a i l’objectiu de la qual és |
| 76 | p. 29 | ● Continuarem t reballant per reforçar el caràcter comú de la política exterior i de seguretat de la Unió Europea amb l’objectiu que Europa sigui capaç d’actuar al món amb una sola veu, tant diplomàticament com davant d’organismes internacionals. Recolzarem en aquest sent it una reforma del Consell… |
| 77 | p. 29 | ● Continuarem treballant amb l’objectiu que les institucions europees reforcin la governança econòmica de la Unió, flexibilitzin els objectius de dèficit condicionat a les reformes estructurals i la participació al Fons Europeu d’Inversions Estratègiques; i avancin en l’harmonització de les seves… |
| 78 | p. 29 | ● Reclamarem que l’estat espanyol compleixi en temps i forma les obligacions del dret europeu i internacional. Cal recordar que l’estat espanyol ha estat des de fa anys un dels tres estats que més l’incompleixen i que actualment incompleix el 61% de les sentències del TEDH. Promourem que tots els… |
| 79 | p. 29 | ● Donarem suport al dret d’autodeterminació com el millor sistema de resolució conflictes territorials. |
| 80 | p. 29 | ● Exigirem el compliment de les resolucions de Nacions Unides i les sentències del TJUE en relació al Sàhara que estableixen el respecte del seu dret d’autodeterminació |
| 81 | p. 29 | ● L’estat espanyol ha de complir amb tots els seus compromisos internacionals i integrar-los en el seu ordre constitucional tal i com diu el seu article XXX. Les resolucions dictades per comitès encarregats del seguiment dels tractats de drets humans ho són. Per tal de clarificar -ho, |
| 82 | p. 30 | ● Denunciarem l’obsessió de l’estat espanyol, de voler anul·lar la presència exterior de Catalunya al món com a prioritat de la seva política exterior i de les seves ambaixades i reclamarem que siguin públiques |
| 83 | p. 30 | ● Ens manifestem per la urgent necessitat de racionalitzar i donar transparència a l a política exterior espanyola. En un estat europeu la solidesa de la democràcia no es defensa amb dossiers i informes de les ambaixades, ni amb la prohibició de conferències, sinó practicant la democràcia; la… |
| 84 | p. 30 | ● Seguirem exigint al govern espanyol que aturi l’ús de recursos per justificar l’empresonament i l’exili de líders polítics i socials independentistes i desprestigiar les institucions internacionals que han aprovat dictàmens i sentències favorables als drets civils i polítics del nostre poble. |
| 85 | p. 30 | ● Proposarem la reducció a la meitat del pressupost del cos diplomàtic espanyol pel que fa referència a la despesa en immobles i despesa per a l’ús privat dels seus membres. |
| 86 | p. 30 | ● La política exterior ha de donar prioritat a la defensa dels interessos dels ciutadans i de les empreses de l’estat al món; i mentre Catalunya segueixi pagant impostos a l’Estat, la pol ítica exterior d'Espanya també ha de donar ple suport als interessos socials, econòmics culturals i… |
| 87 | p. 30 | ● Continuarem treballant per fer facilitar i adaptar el vot dels residents a l’exterior a la utilització dels mitjans tecnològics adequats. |
| 88 | p. 30 | ● Defensem la legislació aprovada pel Parlament de Catalunya sobre afers exteriors i relacions amb la UE i rebutgem la vigent llei dels servei exterior espanyola. |
| 89 | p. 30 | ● Insistirem en el reconeixement dels diferents genocidis, per exemple l’armeni, el uigur, el roghinya i l’holodomor. |
| 90 | p. 30 | ● Declarem el nostre suport per Ucraïna enfront la invasió il·legal russa i, congruentment, exigim que l’Estat espanyol compleixi els seus |
| 91 | p. 31 | ● Defensarem el reconeixement de Kosovo com a Estat sobirà membre de ple dret de la comunitat internacional i defensem la seva candidatura a formar part de la Unió Europea. |
| 92 | p. 31 | ● Potenciarem que en els acords amb països del nord d’Àfrica s’inclog ui l’ensenyament no només de l’àrab sinó també de la llengua amazigh, llengua pròpia de bona part de la diàspora, de la mateixa manera que farem amb els acords amb països del continent americà en què reclamarem que tot acord… |
| 93 | p. 31 | ● L’adhesió al sistema de les Nacions Unides, amb l’objectiu de respectar i mantenir tots els compromisos i obligacions internacionals contrets pel Regne d’Espanya i que actualment estan en vigor a Catalunya. També donarem suport als procediments apropiats perquè Catalunya s’integri en les… |
| 94 | p. 31 | ● Les propostes d’adhesió o successió que les institucions catal anes plantegin en la condició de part dels tractats bilaterals i multilaterals celebrats per l’Estat espanyol i que conformen el gruix de dret internacional que els ciutadans de Catalunya volem mantenir. |
| 95 | p. 31 | ● Els processos d’adhesió a les principals institucions econòmiques i financeres a escala internacional i regional. |
| 96 | p. 31 | ● A les institucions catalanes en les negociacions amb les institucions espanyoles sobre el repartiment d’actius i passius a través de la valoració i quantificació d’aquells béns i serveis de l’Estat a l’exterior. Mentre els catalans seguim pagant els nostres impostos a l’Estat espanyol: |
| 97 | p. 31 | ● Manifestem la necessitat d’intensificar les relacions polítiques, institucionals, comercials, empresarials i culturals amb Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, ’Àsia i ’Àfrica, en especial amb aquells països amb |
| 98 | p. 32 | ● Instarem a que Espanya faci ús de la possibilitat que ofereix l’article 16 TUE, tal i com fan per exemple Bèlgica o Alemanya i que sigui el conseller responsable qui participi a les reunions del Consell de Ministres de la UE i del COREPER, en aquelles que afectin als àmbits competencials de les… |
| 99 | p. 32 | ● Les institucions catalanes han de poder maximitzar la seva participació en tots els fons europeus, inclosos els NGUE i gestionar -los de manera descentralitzada, al contrari del què passa actualment. |
| 100 | p. 32 | ● Continuarem defensant el reconeixement de la delegació de la Generalitat davant la UE i el seu representant permanent davant les institucions europees amb vista a un procés continu de reforçament d’aquesta estructura i davant dels atacs judicials i polítics perpetrats per l’Estat espanyol. Així… |
| 101 | p. 32 | ● Advocarem perquè l’aportació de l’Estat no pugui ser superior al 15% del pressupost dels centres consorciats i fundacions privades de l’Estat en particular relacionades amb la política exterior, així com la rebaixa del pressupost de l’Est at relacionat a aquestes despeses. Alternativament, cal… |
| 102 | p. 33 | 2. PER FER RESPECT AR ELS NOSTRES DRETS ECONÒMICS I FISCALS a. DÈFICIT FISCAL I DE FINANÇAMENT ESTRUCTURALS El dèficit fiscal de Catalunya respecte de l’Administració central de l’Estat (és a dir, el que Catalunya va pagar a l’Estat espanyol i que aquest no li va retornar) és estructural. S’elevava… |
| 103 | p. 34 | ● Mentre els ciutadans i les empreses de Catalunya seguim pagant impostos a l’Estat, és imprescindible modificar el sistema de finançament de la Generalitat amb tres objectius: ○ Aplicar el principi d’ordinalitat per tal d’invertir la injusta discriminació que el sistema de finançament atorga a… |
| 104 | p. 36 | ● Proposem la condonació del FLA. Atenent l'infrafinançament de Catalunya de fa dècades considerem que el deut e de Catalunya amb el FLA és una mínima part del deute històric que l’Estat té amb Catalunya. |
| 105 | p. 37 | ● L’any 2021 Catalunya va rebre només el 9% de la inversió territorialitzada de l'Estat. En relació amb la inversió de les empreses públiques, que representa una part important de la inversió en infraestructures, s'observa que el grau d'execució real respect e del pressupostat a Catalunya ha estat… |
| 106 | p. 37 | ● Les últimes dades publicades, les del primer semestre de 2022, són encara més esfereïdores: l’execució pressupostària de les inversions a Catalunya va ser escassament del 15,7%. L’últim capítol d’aquest modus operandi de l’Estat amb Catalunya s’ha escrit, una vegada més instrumentalitzant… |
| 107 | p. 38 | ● L’Estat ha d’invertir a Catalunya en funció del pes del PIB català respecte del PIB estatal (al voltant del 19%), tal com estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. |
| 108 | p. 38 | ● Si l’Estat no executa les inversions pressupostades a Catalunya, ha d’establir les pertinents compensacions. |
| 109 | p. 39 | ● L’Estat ha de pagar immediatament el deute que manté amb la Generalitat de 759M€ corresponents al que estableix la Disposició Addicional 3a de l’Estatut aplicat a l’any 2008. És un precepte de l’Estatut i hi ha una sentència del Tribunal Suprem, de novembre de 2017, que dona la raó a la… |
| 110 | p. 39 | ● L’Estat ha de pagar també el deute de 3.052 M€ corresponent a la mateixa Disposició aplicada al període 2009-2013. |
| 111 | p. 40 | 1. Traspàs dels aeroports de Barcelona, de Girona, de Reus i de Sabadell: farem un sistema aeroportuari al servei de la gent i de l’economia del |
| 112 | p. 41 | 2. Traspàs dels ports de Barcelona i Tarragona: infraestructures clau per la competitivitat del país que han d’estar plenament gestionades des de Catalunya. |
| 113 | p. 41 | 3. Traspàs del Consorci de la Zona Franca: farem una autoritat única per la gestió del port i de la zona franca. |
| 114 | p. 41 | 4. Compliment de les inversions al Corredor Mediterrani: mercaderies al tren, per una mobilitat més sostenible. |
| 115 | p. 41 | 5. Compliment de les inversions pendents del Pla de Rodalies i traspàs de Rodalies: farem un sistema ferroviari que funcioni! |
| 116 | p. 41 | 6. Compliment de les inversions pendents en carreteres i traspàs de la seva gestió: farem un sistema viari amb pagament per ús a la xarxa d’alta capacitat, que en garanteixi la millora permanent, el manteniment i la seguretat. |
| 117 | p. 41 | 7. Pagament dels imports pendents pel dèficit d’inversions en infraestructures segons el que preveu la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut de Catalunya. Prioritzar la inversió pública sota criteris objectius de productivitat i d’eficiència social Cal acabar amb la dilapidació de recursos… |
| 118 | p. 41 | ● Es prioritzi la inversió en R+D+I que és la que realment permet augmentar la productivitat. |
| 119 | p. 42 | ● La inversió destinada a infraestructures s’ha de basar en criteris objectius de productivitat i d’eficiència social. Tota nova in versió d’infraestructures ha d’estar acompanyada d’un informe cost/benefici que garanteixi la seva contribució a la millora de la productivitat, econòmica o social i… |
| 120 | p. 42 | ● A la vegada, exigir la modificació de la legislació per tal d’impedir inversions fallides de grans dimensions amb costos milionaris que hem hagut d’assumir tots els ciutadans: el magatzem de gas Castor, les autopistes radials de Madrid, desviacions pressupostàries en la construcció del AVE… |
| 121 | p. 42 | ● En el cas de Catalunya, les inversions de l’Estat s’han de situar entre el percentatge de població (prop del 16 %) i el percentatge d’aportació al PIB (19 %), fet que no ha passat en cap exercici de la legislatura passada. i. Aeroports |
| 122 | p. 42 | ● El model centralitzat aeroportuari espanyol és un cas únic als principals països d’Europa i a països anglosaxons com els Estats Units, Canadà o Austràlia. El monopoli d’Aena està orientat a afavorir una xarxa amb un gran i únic hub a Madrid en detriment de la resta d’aeroports, especialment… |
| 123 | p. 42 | ● El Prat aporta un 55% dels beneficis i tan sols rep un 7% . Un símptoma d’aquesta falta de voler arribar a acords és la nova denominació de l’Aeroport del Prat. |
| 124 | p. 42 | ● Davant d’aquest fet llargament denunciat proposem: ○ Implantar un model de gestió aeroportuària propi de Catalunya, amb un impacte més directe sobre l’economia i la població catalana, capaç de potenciar els vols continentals i intercontinentals. |
| 125 | p. 43 | ● Reclamar la transferència de la titularitat i l’administració́ de la totalitat de la xarxa ferroviària que transcorre per Catalunya, conjuntament amb els fons suficients per poder realitzar les inversions necessàries, amb especial atenció́ a la xarxa regional i de rodalies i al Corredor… |
| 126 | p. 43 | ● Unificar la gestió de tota la xarxa ferroviària de Catalunya, que serà assumida per l’ens públic Infraestructures Ferroviàries de Catalunya. |
| 127 | p. 44 | ● Garantir, un cop assumides les competències, uns serveis ferroviaris de qualitat a Rodalies de Catalunya, Mitjana Distància i Alta V elocitat que permeti reduir el temps de viatge, incrementar freqüències, millorar la qualitat i informació. |
| 128 | p. 44 | ● Convertir el servei de Rodalies (en línies de metro regionals amb les comarques del Garraf, Maresme, Bages, Osona, Maresme, Vallès Oriental i Occidental. |
| 129 | p. 44 | ● Exigir el compliment del decret del 2010 sobre el traspàs dels serveis de Rodalies i Regionals perquè la Generalitat pugui finançar el dèficit operatiu anual dels serveis, entre 130 – 170 M€. Les deficiències a la xarxa són les responsables directes del 51% de les incidències ferroviàries i… |
| 130 | p. 44 | ● Reivindicar el ple compliment del pla acordat el 2004 d’eliminació de passos a nivell a Catalunya i que havia d’estar enllestit el 2010. Entre aquests, exigir una especial prioritat al inici de les obres pel soterrament de les vies a Montcada, de l’Hospitalet i de Sant Feliu de Llobregat que… |
| 131 | p. 44 | ● Executar l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani, que inclou els accessos ferroviaris al port de Barcelona, els accessos ferroviaris al port de Tarragona, el tercer fil entre el límit administratiu amb el País Valencià i Castellbisbal, el tercer fil Tarragona – Reus, el tercer fil Figueres… |
| 132 | p. 44 | ● Participar en els òrgans europeus per al desenvolupament del Corredor del Mediterrani, des d'una visió global i europeista, en benefici de les economies de tot l’Arc Mediterrani. |
| 133 | p. 44 | ● Finalitzar el projecte de l’estació intermodal de la sagrera a Barcelona conjuntament amb el projecte de construcció i rehabilitació del seu entorn. |
| 134 | p. 44 | ● Impulsar el Pacte per a les infraestructures del Camp de Tarragona que inclou la millora dels trens regionals, la millora de l’accessibilitat a l’aeroport de Reus, la implantació́ del tren-tramvia des de Cambrils i Salou fins a Tarragona i Reus i l’execució́ de l’ample internacional des de… |
| 135 | p. 45 | ● Traspassar al titularitat i gestió́ dels Ports de Barcelona i Tarragona, i que els beneficis que aquests ports generen es quedin al nostre país per millorar la xarxa de ports públics de Catalunya. |
| 136 | p. 45 | ● La desreglamentació de la vigent normativa portuària, la qual ha de permetre a les autoritats portuàries tenir autonomia per fixar les taxes. |
| 137 | p. 45 | ● La promulgació d’una nova llei de ports que transfereixi a la Generalitat les competències de les capitanies marítime s, de la gestió de la marina mercant, de l’abanderament de vaixells i dels senyals marítims. |
| 138 | p. 45 | ● La gestió de la franja costanera i les actuacions de protecció dins del domini públic marítimo-terrestre, tot respectant les concessions existents dins d’aquest domini. |
| 139 | p. 45 | ● La conversió de Palamós en Port Schengen. iv. Transport Tenim un país relativament petit i amb un sistema de ciutats potent. Apostem per una combinació de sistemes de mobilitat, amb el transport públic com la quarta pota de l’estat del benesta r, ja que ha de ser l’eina garant del dret a… |
| 140 | p. 46 | ● Mentre els catalans paguem impostos a l’Estat, reclamar un augment de la contribució de les aportacions de l’Estat a l’Autoritat del Transport Metropolità per a situar -les, almenys al mateix nivell que les de la Generalitat, la qual cosa pot incidir en la reducció del preu dels bitllets. Cal… |
| 141 | p. 46 | ● Reclamar que l’Estat contribueixi al finançament dels consorcis de transports de Girona, Lleida i Tarragona. |
| 142 | p. 46 | ● Assumir la competència del transport de viatgers i mercaderies d’abast nacional, internacional i de la Unió Europea, amb adhesió als tractats internacionals vigents. |
| 143 | p. 46 | ● Crear nous serveis regionals d’alta velocitat de Catalunya entre les diferents capçaleres de demarcació. |
| 144 | p. 46 | ● Revisar el marc normatiu per fomentar els desplaçaments amb bicicleta i per augmentar la seguretat dels ciclistes i d’altres modalitats amables de desplaçament. v. Infraestructures hidràuliques i d’abastament d’aigua |
| 145 | p. 46 | ● Reclamar la promulgació d’una nova Llei d’aigües que permeti a la Generalitat la gestió integral de totes les conques de Catalunya, inclòs el tram català de l’Ebre, així com determinar el règim jurídic de les aigües costaneres i continentals. |
| 146 | p. 46 | ● Presentar un inventari que contingui les c oncessions de l’ús de l’aigua i d’obres hidràuliques a assumir. |
| 147 | p. 46 | ● Exigir a l’Estat espanyol la derogació del Real Decret que fixa els cabals mínims a la desembocadura de l’Ebre, a fi de que aquests permetin la conservació quantitativa i qualitativa del Delta. |
| 148 | p. 47 | ● Implementació́ del sistema de pagament per ús a totes les vies, un nou sistema de mobilitat intel·ligent i sostenible socialment i ambientalment, basat en una Directiva europea i en el principi de qui usa i contamina, paga. Aquest sistema ha de servir per evitar greuges. Addicionalment els… |
| 149 | p. 47 | ● Donar prioritat a la finalització́ d’obres que s’estan executant des de fa molts anys, com els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, la Ronda Nord entre Terrassa i Olesa de Montserrat, i l’acabament del desdoblament de la N-II a Girona en la seva totalitat , la millora de la N -260… |
| 150 | p. 47 | ● Establir un pla d’urgència d’inversions en manteniment de l’actual xarxa estatal de carreteres, per pal·liar el dèficit d’inversions i de despeses en manteniment dels darrers anys i mantenir -la en uns estàndards mínims de servei i seguretat. vii. Tecnologies de la informació i de la comunicació… |
| 151 | p. 47 | ● La promoció i el desenvolupament d’infraestructures digitals necessàries per al desenvolupament tecnològic ha de ser una prioritat liderada conjuntament entre les administ racions públiques i el sector empresarial. |
| 152 | p. 48 | ● Modificar la Llei General de Telecomunicacions amb l’objectiu de revertir les mesures recentralitzadores. Entre aquestes destaquem la necessitat de traspassar als ajuntaments les competències en control de desplegament de xarxa de fibra als exteriors dels edificis. |
| 153 | p. 48 | ● Vetllar per millorar la transparència respecte els serveis de telecomunicacions prestats als consumidors. Per fer -ho demanem modificar la Llei General de Telecomunicacions i traspassar les competències de defensa d’usuaris de te lecomunicacions a la Generalitat. |
| 154 | p. 48 | ● Aprovar un nou reglament del servei universal i establir un bo social en telecomunicacions. La Llei General de Telecomunicacions aprovada el juliol de 2022 replanteja el servei universal i estableix l’obligació que tots els operadors de telecomunicacions ofereixen un bo social amb l’objectiu de… |
| 155 | p. 49 | ● Modificar la Llei General de Comunicació Audiovisual per modificar el s percentatges de la quota europea en llengua catalana i la finançament de l’obra europea. També modificar aquesta Llei per ampliar les competències regulatòries del Consell Audiovisual de Catalunya. Indústria TIC |
| 156 | p. 49 | ● Estimular la implantació a Catalunya d’empreses del sector amb la finalitat de configurar clústers potents i dinàmics de la indústria TIC a Catalunya. |
| 157 | p. 49 | ● Potenciar la indústria de programari i maquinari d’empreses catalanes, així com la seva internacionalització amb deduccions fiscals pròpies de països avançats i innovadors. |
| 158 | p. 49 | ● Aprofitar la situació de Barcelona, com a Mobile World Capital, per impulsar un clúster europeu de tecnologies del mòbil a Barcelona. |
| 159 | p. 49 | ● Establir mecanismes de cooperació entre el sector digital i les universitats pe r retenir talent, augmentar les oportunitats en el món digital i consolidar el sector. |
| 160 | p. 49 | ● Donar suport a les pimes amb programes específics en l’adopció de les noves tecnologies i la seva transformació digital. Per fer-ho, es necessari traspassar la gestió dels fons next generation ja que actualment aquests fons no arriben a les pimes. |
| 161 | p. 49 | ● Potenciar Barcelona com a hub de la indústria dels videojocs. |
| 162 | p. 49 | ● Promoure les tecnologies habilitadores (intel·ligència artificial, Impressió 3D, Big Data, computació quà ntica...) que constitueixen la base imprescindible per la innovació i l’enfortiment industrial sobre la qual estendre l’ús i els beneficis de les tecnologies a totes les capes del teixit… |
| 163 | p. 50 | ● Dotar amb els recursos necessaris macroprojectes tractors de base tecnològica en àmbits estratègics(sanitat digital, mobilitat sostenible...) |
| 164 | p. 50 | ● Difondre entre les empreses la importància de la disrupció que pot provocar la indústria del coneixement en el mercat així com capacitar el capital humà per donar resposta a la demanda de nous perfils i promoure les infraestructures necessàries per al desplegament de la indústria 4.0. |
| 165 | p. 50 | ● Promoure les mesures correctores de l’impacte laboral i en l’ocupació industrial de la indústria del coneixement en formació ocupacional, continua, professional i universitària. Regulació de la Intel·ligència artificial L’aparició en els darrer any d’algunes aplicacions anomenades… |
| 166 | p. 50 | ● Crear un registre, similar al que s’estableix en el GDPR, que obligui a les empreses a declarar quins són els sistemes de IA que utilitzen i que puguin estar implicades les dades personals. |
| 167 | p. 50 | ● Crear una regulació que defineixi de forma explícita el tipus de dades que no poden ser utilitzades. |
| 168 | p. 50 | ● Dedicació de grups judicials específic i amb la formació necessària per tal de poder ges tionar de forma efectiva els casos derivats de l’ús inadequat de IA des d’un principi, i evitar jurisprudència contradictòria en un tema tan complex com serà aquest (a semblança dels tribunals de violència de… |
| 169 | p. 51 | ● Legislar per a que la IA sigui igualitària i no seguim amb el biaix masclista. Les bases de dades amb els que aprèn la IA no poden ser els reals d’avui en dia ja que aleshores aquesta IA seguirà persistint. Ciberseguretat |
| 170 | p. 51 | ● Transferir totes les competències en matèria de protecció d’infraestructures crítiques, els serveis bàsics i la Ciberseguretat de l’administració pública, les empreses, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. |
| 171 | p. 51 | ● Crear el nou marc legal i normatives alineades amb els reglaments de la Unió Europea, prioritzant els drets i la privacitat de les persones. |
| 172 | p. 51 | ● Ampliar la capacitat d’intervenció de l‘Agència catalana de protecció de dades i atorgar -li la capacitat d’intervenció en denúncies derivades de conflictes entre privats. Societat digital |
| 173 | p. 51 | ● Impuls i desplegament d’infraestructures tecnològiques per facil itar el desplegament del vot electrònic a Catalunya. |
| 174 | p. 51 | ● Impulsar una ciutadania digital: plena, apoderada, capacitada i protegida així com de la millora de la governança digital apoderant la ciutadania amb polítiques de transparència i participació. |
| 175 | p. 51 | ● Establir programes específics per reduir l’escletxa digital per raó d’edat i per raons econòmiques. Administració digital Defensem un model d’Administració amb una visió ciutadà -cèntrica, més oberta, més transparent, més compromesa amb la rendició de comptes cap als ciutadans. |
| 176 | p. 51 | ● Desenvolupament d’estratègies orientades cap a una Administració innovadora i digital centrada en les persones, els processos, les dades i la tecnologia. |
| 177 | p. 51 | ● Potenciar la interoperabilitat de les administracions amb l’ objectiu de reduir el cost administratiu i facilitar els tràmits als ciutadans. |
| 178 | p. 53 | 1. Apostar per Catalunya i l’economia catalana; |
| 179 | p. 53 | 2. Invertir de forma estable i sostinguda en R+D+I; |
| 180 | p. 53 | 3. Apostar per la digitalització, la indústria 4.0; |
| 181 | p. 53 | 4. Invertir en formació amb un fort contingut ocupacional; |
| 182 | p. 54 | 5. Definir una estratègia ambiciosa i alhora realista per a la transició energètica; |
| 183 | p. 54 | 6. Adoptar polítiques de minoració de residus i de sostenibilitat mediambiental; |
| 184 | p. 54 | 7. Idear una política orientada al nostre teixit productiu que bàsicament està format per pimes i autònoms i als sectors. Mentre no disposem de totes les eines d’un estat, però els catalans seguim pagant impostos que gestiona l'administració central, cal defensar els interessos dels catal ans i de… |
| 185 | p. 54 | ● Derogar la llei d’unitat de mercat. No és admissible una llei d’unitat de mercat que al mateix temps permet que s’articuli un Real Decret Llei i una política concertada de les diferents institucions de l'Estat: Govern, Corts Generals i Monarquia, per a impulsar la sortida exprés i deslocalització… |
| 186 | p. 54 | ● Incrementar la inversió pública en R+D en un 10% anual amb un primer objectiu: destinar-hi, com a mínim, el 3% del PIB al final de la legislatura; i, segon objectiu, el compromís d’establir una Estratègia per a la Recerca a mitjà i llarg termini que contempli destinar -hi el 3% del PIB en el… |
| 187 | p. 54 | ● Prioritzar el finançament de les línies de recerca que contribueixin a la millora de la competitivitat de les empreses industrials, a la generació de treball de qualitat i a projectes empresarials que se sostinguin en la generació de noves capacitats científiques en entorns industrials. |
| 188 | p. 54 | ● Desplegar una política de recerca i innovació destinada a construir una nova indústr ia del coneixement. S’ha de permetre subvencionar projectes d’alt risc tecnològic empresarial que arrosseguin finançament privat i s’impulsi amb més intensitat la creació d e startups i la transferència… |
| 189 | p. 55 | ● Posar finançament a disposició dels centres tecnològics, que els permeti disposar d'estabilitat financera, massa crítica i capacitat investigadora per tal d’establir línies d’investigació consorciada i a llarg termini amb les pimes; i també a disposició dels grups d’investigació universitaris que… |
| 190 | p. 55 | ● Establir circuits financers àgils per cobrir les fases primerenques dels projectes emprenedors de base científica i tecnològica. |
| 191 | p. 55 | ● Desplegar plans d’adopció a ccelerada de tecnologies avançades, com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia, la biomedicina, les noves fonts d’energia o en general la digitalització de les empreses, entre d’altres. |
| 192 | p. 55 | ● Potenciar la formació dual adaptada a la nostra estructura em presarial, principalment de pimes i d’activitats industrials i de serveis, per tal d’alinear la formació amb els perfils de formació professionals i universitari que demanden les empreses. |
| 193 | p. 55 | ● Establir una estratègia de legislatura de “compra pública innovadora” clara, constant, àgil i consistent i la seva adaptació per a la participació de les pimes innovadores. |
| 194 | p. 55 | ● Reforçar el compromís plurianual dels plans estatals de recerca, i avançar, als primers mesos de l’any, les seves convocatòries com a garantia d’execució dels recursos pressupostats. En la darrera dècada el percentatge d’execució de la despesa estatal en R+D ha estat molt baix, a vegades per sota… |
| 195 | p. 55 | ● Les polítiques d’R+D+I han de tenir suport pressupostari i fiscal; les deduccions per aquest concepte haurien de considerar-se com a crèdit fiscal quan no hi hagi quota suficient per aplicar -lo. Tanmateix evitar la persecució constatada de les unitats del ministeri d’hisenda a les empreses… |
| 196 | p. 55 | ● Dotar corresponentment els projectes previstos a l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), que es cofinancen amb fons europeus i que promouen la millora de la transferència tecnològica al teixit empresarial i la col·laboració publicoprivada. |
| 197 | p. 55 | ● Incentivar la inversió en l’ecoinnovació, entesa com l’evolució dels processos productius, de l’organització, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels product es finals, contribuint a canviar el model productiu. |
| 198 | p. 56 | ● La política fiscal que avui ens imposa l’Estat està desaprofitada, descansa principalment sobre les rendes laborals i pivota fonamentalment sobre les classes mitjanes. És una fiscalitat amb una alta càrrega burocràtica, amb tipus impositius elevats i recaptació efectiva baixa, tenim els tipus més… |
| 199 | p. 56 | ● D’altra banda, en els darrers anys constatem que a tot el món les desigualtats tendeixen a créixer i que a l’Estat espanyol é s un dels llocs on més han crescut. Els rics són més rics, mentre que les classes mitjanes han avançat cap a la precarietat. En aquest àmbit, sense incrementar la pressió… |
| 200 | p. 56 | ● Cal posar la fiscalitat al servei del creixement, de la creació d’ocupació i de la lluita per la minoració de les desigualtats. Promourem una fiscalitat: |
| 201 | p. 56 | ● Que estimuli més la creació d’ocupació. |
| 202 | p. 57 | ● Que contribueixi a combatre les desigualtats, de manera que aportin més els que més tenen, les rendes més altes, a la vegada que alliberi pressió sobre les rendes mitjanes . |
| 203 | p. 57 | ● Que afavoreixi el creixement econòmic, sabent que tenim un teixit productiu de petites i mitjanes empreses que són motors de generació d’activitat productiva. No és admissible que les petites i mitjanes empreses i els autònoms puguin arribar a pagar tipus impositius efectius superiors als de les… |
| 204 | p. 57 | ● Que estimuli el canvi de model productiu que volem. Que ajudi les pimes a ser competitives, a créixer i redimensionar -se, a internacionalitzar-se i a innovar. |
| 205 | p. 57 | ● La política fiscal ha de ser un instrument important d’estímul per facilitar la competitivitat. Per exemple, des del 2013 hi ha 25 estats de la UE que han ampliat els seus incentius a la R+D+i. |
| 206 | p. 57 | ● Que incorpori criteris mediambientals i de sostenibilitat, avui molt poc desenvolupats a la nostra fiscalitat. La fiscalitat mediambiental ha de promoure l’energia neta i la reducció d’emissions. Caldrà adequar aquesta fiscalitat de la mà de les reformes previstes a la UE, que han de servir per… |
| 207 | p. 57 | ● Que faci créixer la in versió i la capitalització de les petites i mitjanes empreses. Cal reduir el tractament favorable a l’endeutament versus els fons propis a les empreses. |
| 208 | p. 57 | ● Que permeti incrementar els recursos en mans de les famílies, especialment les rendes del treball, faci litant la recuperació de la demanda interna. |
| 209 | p. 57 | ● Que gravi més el capital improductiu i menys el capital productiu. |
| 210 | p. 57 | ● Que fomenti la inversió estrangera i no suposi un fet diferencial negatiu en vers altres comunitats autònomes. En aquest sentit, mentre no esde vinguem un Estat amb plenes competències, cal preparar un sistema fiscal propi que maximitzaria els resultats. Per tant: |
| 211 | p. 57 | ● La Generalitat ha de tenir la titularitat de tots els impostos suportats a Catalunya, i subsidiàriament i temporal, fins a l’assolimen t d’aquest objectiu, l‘Estat ha de traspassar o delegar a la Generalitat les competències normatives i de gestió dels mateixos.. |
| 212 | p. 57 | ● L’Agència Tributària de Catalunya ha de poder recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els tributs generats a Catalunya. |
| 213 | p. 58 | ● La lluita contra el frau i contra l’economia submergida és una prioritat. La Generalitat ha de disposar de les bases de dades i competències necessàries per a prevenir, detectar i sancionar les conductes fraudulentes. |
| 214 | p. 58 | ● Mentre transitem cap a aquest estadi de plena sobirania fiscal, cal introduir modificacions de la fiscalitat estatal orientades a definir un sistema més just, més eficient, amb millors capacitats redistributives i, també, més orientat a impulsar el creixement, la creació d’ocupació i la… |
| 215 | p. 58 | ● Cal revisar la fiscalitat que grava l’ocupació: Ens proposem analitzar amb els agents socials la possibilitat de moderar cotitzacions socials de les persones amb baixa ocupabilitat, (treballadors amb atur de llarga durada, persones grans, joves a la recerca de la primera feina, persones amb risc… |
| 216 | p. 58 | ● Així mateix, revisar i reequilibrar la fiscalitat que grava les rendes del treball a l’impost sobre la renda, ja que són les que suporten el gruix de la pressió fiscal, amb uns tipus impositius que arriben a ser excessius. |
| 217 | p. 58 | ● Compromís de deflactar les escales impositives de tots els impostos a la inflació, alhora reformar la tributació dels autònoms eliminant les rigideses actuals en relació a la exclusivitat dels actuals. |
| 218 | p. 58 | ● Cal incrementar les deduccions per maternitat a l’IRPF, com a deducció per fill a càrrec fins als divuit anys i com a mesura específica de suport a la família. |
| 219 | p. 58 | ● Reduir la pr essió fiscal sobre les empreses catalanes, equiparant -la al que paguen les empreses en d’altres CCAA, per evitar el dumping fiscal i el greuge competitiu que pateixen actualment. |
| 220 | p. 58 | ● En l’impost sobre societats, el tipus impositiu efectiu de les pimes és molt superior al que efectivament paguen les grans empreses. Urgeix corregir-ho, per justícia social i perquè les pimes són les principals generadores d’ocupació. |
| 221 | p. 58 | ● Pel que fa al tipus nominal de l’impost sobre societats per a les pimes ha de baixar del 25 % al 20 %, compensant així la rebaixa de 5 punts del tipus general aplicada en la darrera reforma fiscal i que s’aplica a les grans empreses. |
| 222 | p. 58 | ● Una assignatura pendent de la fiscalitat és la reforma fiscal en clau verda, de manera que els preus dels productes i serveis reflecteixin millor els costos mediambientals, tal com recomana la Comissió Europea. Urgeix adaptar la fiscalitat a un model de fiscalitat verda, sense incrementar la… |
| 223 | p. 59 | ● Cal articular una nova legislació fiscal que aporti transp arència a l’activitat de les multinacionals a cada estat. L’objectiu és que les empreses multinacionals tributin pels beneficis reals obtinguts a l’Estat espanyol, com a empreses separades i independents de la matriu, amb la finalitat… |
| 224 | p. 59 | ● Per això, cal aplicar la normativa derivada del programa BEPS (Base Erosion Profit Shifting) de la OCDE, per a donar transparència a les bases fiscals de les grans multinacionals a cada estat i per combatre així la planificació fiscal agressiva i la desloc alització fictícia de les bases… |
| 225 | p. 59 | ● En aquest context som partidaris de l’articulació de l’anomenada “taxa Google” o taxa digital, un nou impost aplicable sobre la facturació en publicitat de les grans companyies tecnològiques a cada país (Google, Facebook, Amazon, ..), impost que preferentment s’hauria d’implantar amb caràcter… |
| 226 | p. 59 | ● Impulsar també, en el si de la Unió Europea i preferentment de manera conjunta per part de tots els estats, la entrada en vigor de la Taxa a les Transaccions Financeres, amb exempcions per al deute públic i els mercats especialitzats per a Pimes, tal com ja va acorda r el Parlament Europeu l’any… |
| 227 | p. 59 | ● Apostem per l’establiment d’una base imposable comuna per a l’impost de societats a escala europea per ta l de tancar buits legals que evitin la deslocalització per motius fiscals dins mateix de la UE. Cal Restablir una fiscalitat equilibrada entre Pimes i multinacionals, i que les primeres no… |
| 228 | p. 59 | ● La inversió productiva i sostenible s’ha d’incentivar mitjançant la recuperació de la deducció per inversions amb objectius de millora mediambiental (deducció en la quota del 8 % de la inversió). |
| 229 | p. 59 | ● El mecenatge mereix més atenció. És un exemple potent de participació privada en activitats d’interès general, com són la cultura, la recerca, l’àmbit social o l’esport. Proposem incrementar fortament les deduccions aplicables a les donacions de persones físiques a fundacions i entitats sense… |
| 230 | p. 60 | ● Addicionalment, hi ha diverses mesures fiscals puntuals que és necessari adoptar per raons de naturalesa sectorial o perquè afecten col·lectius específics: |
| 231 | p. 60 | ● La llei de l’IVA permet fer ajustos. Per exemple, s’ha de baixar l’IVA dels serveis funeraris o l’IVA de la prestació de serveis amb elevada capacitat d’ocupació com són els serveis de perruqueria o els serveis vinculats a la pràctica de l’esport o reduir al 4% els de la cultura. |
| 232 | p. 60 | ● Així mateix, és necessari clarificar definitivament que la percepció de subvencions públiques per part d'entitats culturals o esportives, entitats de recerca, o entitats públiques de comunicació no està subjecte a IVA. |
| 233 | p. 60 | ● En el cas de la donació d’aliments per part d’empreses, s’ha eximir de la obligació de tribut ar per IVA, tal com està regulat a diversos estats europeus. |
| 234 | p. 60 | ● Cal establir una fiscalitat compensatòria a les famílies que tenen algun membre diagnosticat de celiaquia per compensar parcialment els costos més alts que han de suportar. La compensació s’ha de concretar en una desgravació a l’IRPF i en l’aplicació del menor tipus d’IVA als productes bàsics de… |
| 235 | p. 60 | ● Entre els aspectes a endegar: |
| 236 | p. 60 | ● Adoptar les mesures necessàries per fer que l’Institut Català de Finances disposi de la llicència bancària per tal de poder actuar com a entitat de crèdit. |
| 237 | p. 60 | ● En el marc de la norm ativa comunitària, estimular la competència bancària, mitjançant la legislació d'entitats de crèdit, per evitar posicions de domini, facilitant la diversificació dels tipus d’entitats financeres (cooperatives de crèdit, caixes populars, banca ètica), tot garantint la… |
| 238 | p. 61 | ● Millorar la regulació del crowdlending i el crowdfunding, i regular la resta del micromecenatge i el microfinançament, amb mesures de declaració responsable per aconseguir el foment de les finances alternatives realitzades a través de les plataformes digitals, i alhora, garantint la protecció… |
| 239 | p. 61 | ● Reestructurar l’ICO perquè aporti més recursos al finançament de pimes i per adaptar-lo a les necessitats actuals, tant per a circulant com per a inversió. No es po t permetre a l’ICO que no executi més que una part reduïda de les seves capacitats de dotació, com ha ocorregut al llarg dels… |
| 240 | p. 61 | ● Fomentar la inversió en emprenedoria innovadora de base científica i de transferència tecnològica tot fent del país un pol d’atracció de noves empreses i de retenció del talent universitari i investigador local amb nous projectes emprenedors disruptius en l’àmbit tecnològic. |
| 241 | p. 61 | ● Adoptar les mesures necessàries per a evitar els sobre endeutaments de les famílies i els tipus d’interès excessius sobre el consum, com pot ser el cas del que s’aplica a les targetes de crèdit. iv. Polítiques d’ocupació i treball autònom La Ocupació només es genera fomentant l’activitat… |
| 242 | p. 62 | ● Primer. Reduir la taxa d’atur catalana fins un percentatge semblant al de la UE, 6,3%. Avui tenim un atur del10,37%, inferior al 13,26 % de mitjana estatal, però superior a la mitjana de la UE. Requereix impulsar el creixement per a crear un mínim de 185 mil llocs de treball a Catalunya, en… |
| 243 | p. 62 | ● Segon, millorar la qualitat en l’ocupació. Cinc compromisos: més estabilitat en la contractació, millors salaris, més i millor formació, més seguretat per a la reocupació i minorar la bretxa salarial. |
| 244 | p. 62 | ● Tercer, incrementar les polítiques actives i de suport a determinats col·lectius: joves, gent gran, aturats de llarga durada, persones amb discapacitats. Polítiques que ha de gestionar la Generalitat. |
| 245 | p. 63 | ● Impulsar i revitalitzar l’activitat productiva és la millor política de manteniment d’ocupació i per a crear -ne de nova; ser més competitius és la via més efectiva per a crear ocupació i per millorar-ne la qualitat; incorporar el concepte de “sostenible” a l’activitat productiva aporta qualitat… |
| 246 | p. 63 | ● Durant aquesta última legislatura hem vetllat per l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) de ls 900 €/ mes de 2019 als actuals 1.080 €/mes. |
| 247 | p. 63 | ● Malgrat tot, per Junts per Catalunya l’actual SMI de 1.080 € és insuficient per a dignificar el SMI, potenciar la inversió en activitats de més valor afegit i combatre la realitat del treballador “pobre”, és a dir, del treballador que no arriba a final de mes malgrat tenir feina. Considerem que… |
| 248 | p. 63 | ● Impulsar un nou marc de relacions laboral que permeti la creació d’un marc propi de relacions laboral així com l’impuls de pactes d’empresa. |
| 249 | p. 63 | ● Per crear més ocupació estable, proposem articular l’anomenada “motxilla austríaca”, regulant: |
| 250 | p. 64 | ● Serà una prioritat vigilar i sancionar la contractació fraudulenta i l’economia submergida per lluitar contra la precarietat, especialment entre els joves i la gent que perd la feina. La Inspecció de Treball de Catalunya ha de comptar amb més recursos. Més recursos per a les polítiques actives… |
| 251 | p. 64 | ● Necessitem més recursos destinats a polítiques actives d’ocupació (1% del PIB) i és la Generalitat qui els ha de gestionar. Són imprescindibles per donar suport, assessorament i formació per a l’ocupació, en la requalificació professional i en l’acreditació de competències professionals que… |
| 252 | p. 64 | ● Més recursos per incrementar la plantilla de tutors i orientadors professionals, així com per a modernitzar les tècniques i sistemes d’informació que tenen les administracions per fer més eficient la recerca de feina per qui es queda a l’atur. |
| 253 | p. 64 | ● Les polítiques passives (prestacions) han de quedar vinculades amb les accions per a la reincorporació al treball (polítiques actives), la qual cosa generarà un estalvi que ha de revertir en les pròpies polítiques actives. |
| 254 | p. 64 | ● Així mateix reivindiquem el traspàs de les polítiques passives a la Generalitat. |
| 255 | p. 64 | ● La regulació de les agències globals d’ocupació, en interrelació amb el s serveis públics ha de permetre fer més eficaç la funció de col·locació i recol·locació. En aquest àmbit cal propiciar la col·laboració publicoprivada. |
| 256 | p. 64 | ● Alhora cal promoure de manera activa els plans de recol·locació en els processos d’acomiadament col·lec tius, sense limitació del nombre mínim de treballadors de l’empresa. |
| 257 | p. 65 | ● Urgeix afrontar una reforma global de la formació per a l’ocupació, amb un major protagonisme de les empreses i els interlocutors socials. |
| 258 | p. 65 | ● La formació dels joves requereix canvis per adaptar -la als requeriments de l’activitat productiva: més flexibilitat en les titulacions, més formació dual entre empreses i escoles i més formació ocupacional o professional al llarg de la vida laboral. |
| 259 | p. 65 | ● La formació ha d’estar orientada a incrementar l’ocupabilitat dels que estan en atur i per a la requalificació dels treballadors, especialment en el cas de joves i de més grans de 45 anys. És la Generalitat, com a administració de proximitat, qui ha de gestionar aquests recursos. |
| 260 | p. 65 | ● Per reforçar les carreres laborals s’ ha de posar més en valor el reconeixement de l’experiència i de les competències laborals adquirides a través de la feina. |
| 261 | p. 65 | ● L’accés de les petites i mitjanes empreses a la formació dels seus treballadors és molt insuficient, cal millorar -lo per reforçar el dret individual de tots els treballadors a la formació i per propiciar que les pimes també es beneficiïn de la millor formació dels seus empleats. |
| 262 | p. 65 | ● Com a model, cal superar la dualitat entre una formació professional “educativa” i una altra “laboral” per av ançar cap a una formació professional que vinculi centres de formació i empreses amb l’objectiu de la incorporació laboral. En aquest context ens calen: recursos, una bona prospectiva de… |
| 263 | p. 66 | ● Cal adequar la regulació de les prestacions per atur a una protecció més efectiva d’aquelles persones amb fills i/o les que tinguin a càrrec persones en situació de dependència. |
| 264 | p. 66 | ● Ens proposem recuperar el subsidi especial per a majors de 45 anys que s’han vist obligats a esgotar la prestació contributiva, com a mesura complementària a l’ampliació del subsidi per a majors de 52 anys que aquest any. |
| 265 | p. 66 | ● Cal que l’ingrés mín im vital estigui implantat i arribi a la capil·laritat de població pel que s’ha ideat i entendre’l com una prestació d’ingressos mínims destinada a la població activa que no pot accedir a un lloc de treball, quan no disposi del nivell d’ingressos mínims familiars i no estigui… |
| 266 | p. 66 | ● Donem prioritat a combatre l’atur jove. L’estat espanyol es troba en el pòdium d’aquesta tipologia d’atur i cap reforma laboral n’ha entès les causes ni ha posat fil a l’agulla. El sistema de garantia juvenil és un bon instrument per fer -ho, però cal que sigui plenament gestionat per la… |
| 267 | p. 67 | ● Ens proposem reforçar la lluita contra els fraus laboral, fiscal i a la seguretat social que més afecten els joves. Cal combatre males pràctiques com ara remunerar llocs de treball mitjançant hipotètiques beques, la proliferació de treball informal, els falsos autònoms,, pràctiques que menystenen… |
| 268 | p. 67 | ● S’ha d’actualitzar la normativa que fixa els treballs prohibits a la dona i als menors, adequar-la al marc normatiu actual i als progressos de la tècnica en els diferents sectors i indústries. |
| 269 | p. 67 | ● Mitjançant polítiques actives, exigir la regulació a nivell laboral dels estudiants en pràctiques de FP superior i que aquests puguin formar -se en les empreses durant períodes estivals per exemple. |
| 270 | p. 67 | ● S’han de potenciar els acords entre universitats i empreses (formació dual universitària) per a l’expedició conjunta de títols i el reconei xement acadèmic de les pràctiques no laborals. |
| 271 | p. 67 | ● Són molts els joves amb bona formació que cada any marxen del país per manca d’oportunitats, bona part d’ells dedicats a la recerca. Oferir oportunitats de retorn, recuperant així talent que avui marxa és un objectiu que ens proposem. |
| 272 | p. 67 | ● S’han de reforçar els serveis d’acompanyament i formació per a l’autoocupació per a joves, a la vegada que facilitar l’accés dels joves que comencen una activitat pròpia al règim de treballadors autònoms. Per exemple, desenvolupan t la figura del treballador autònom a temps |
| 273 | p. 68 | ● La formació dels treballadors de més de quaranta -cinc anys és una prioritat i una urgència. Si demanem als qui treballen que estiguin actius fins els 67 anys, és obligatori posar en marxa ambiciosos programes de formació al llarg de la vida i de requalificació professional per a tots els… |
| 274 | p. 68 | ● I per reocupar els més grans de cinquanta-cinc anys que perden la feina, cal reduir els seus costos socials i ampliar els incentius a la recol·locació. |
| 275 | p. 68 | ● En la negociació dels convenis col·lectius, de comú acord amb els agents socials, proposem incorporar clàusules de no -discriminació dels treballadors per raó d’edat tant en els processos de selecció de personal, com en el manteniment de l’ocupació, així com establiment de mecanismes per tal de… |
| 276 | p. 68 | ● Promoure un Pla Estratègic pel Treball Autònom, el qual ha de determinar les principals modificacions a incorporar en l’Estatut del Treballador Autònom i la resta de legislació que els afecta, amb l’objectiu de reforçar la seva protecció social i millorar la seva regulació fiscal i administrativa. |
| 277 | p. 68 | ● Regulació del “Treball Autònom” en tots els seus àmbits i depenent de les diferents realitats existents, i sense confondre’l amb el sistema RETA, |
| 278 | p. 69 | ● Modificar la llei de reforma del Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per establir un sistema progressiu de cotitzacions en funció dels ingressos reals, cosa que incidirà en una millora de futures prestacions com ara les d’incapacitat o les pensions. |
| 279 | p. 69 | ● Establir una tarifa zero per a autònoms no habituals i per aquells que tenen ingressos baixos, per exemple ingressos inferiors al SMI. |
| 280 | p. 69 | ● Regular una tarifa plana reduïda durant 2 anys per a col·lectius de treballadors autònoms que iniciïn una activitat o bé donin continuïtat a una activitat per successió empresarial o bé per treballadores autònomes que es reincorporen després de la maternitat. |
| 281 | p. 69 | ● Contractar el primer treballador per part d’un autònom sol representar un canvi qualitatiu en la seva activitat, la qual cosa és molt positiva i cal incentivar-la, per exemple amb una bonificació del 50%durant 2 anys a les seves cotitzacions. |
| 282 | p. 69 | ● Mentre no s’articuli una vinculació entre ingressos reals i cotitzacions, permetre que a finals d’any l’autònom realitzi aportacions voluntàries, addicionals a les cotitzacions ordinàries, les quals li computaran en un augment de la base per aquell exercici. |
| 283 | p. 69 | ● S’ha de revisar la regulació de la prestació per cessament d’activitat, perquè doni cobertura equivalents a les prestacions per atur. |
| 284 | p. 69 | ● A la vegada, si la prestació s’esgota sense que el beneficiari hagi pogut trobar una nova feina, l’autònom ha de poder accedir al subsidi, almenys durant sis mesos, tal com passa amb els treballadors adscrits al règim general. I en el cas de treballadors autònoms en atur de més de 52 anys, que es… |
| 285 | p. 69 | ● La jubilació activa permet treballar i cobrar el 50% de la pensió. Cal ampliar el dret a practicar-la a tots els treballadors autònoms, també als societaris |
| 286 | p. 70 | ● Urgeix reglamentar de forma immediata, la figura del treballador autònom a temps parcial, ja prevista ala Llei, però no desenvolupada. |
| 287 | p. 70 | ● Cal garantir la presència de representants dels treballadors autònoms en el diàleg social, amb la finalitat que puguin tenir veu pròpia en els àmbits de la seva competència. |
| 288 | p. 70 | ● Articular, prèvia consulta amb les organitzacions socials, una regulació específica per a les persones que treballen vinculades a plataformes digitals, garantint els seus drets laborals i alhora establint un marc jurídic laboral clar que elimini l’actual conflictivitat entre empreses i inspecció… |
| 289 | p. 70 | ● La càrrega burocràtica que su porta un treballador autònom sol ser molt superior, percentualment a la seva facturació o hores de treball, a la que suporten empreses més grans. Cal simplificar -la i atorgar al treballador autònom diversos avantatges fiscals i comptables. Proposem: |
| 290 | p. 70 | ● Augmentar les despeses que són deduïbles pel treballador autònom, relatives al vehicle o als subministraments i combustible, quan aquests tinguin la doble utilitat de particulars i empresarials. |
| 291 | p. 70 | ● Garantir la possibilitat d’ajornar el pagament de l’IVA pels trebal ladors autònoms. |
| 292 | p. 70 | ● Mantenir els límits vigents de facturació pels treballadors del transport i altres sectors que poden tributar en el règim d’estimació objectiva. |
| 293 | p. 70 | ● Revisar el funcionament del SII en el cas de les empreses obligades a operar amb aquest sistem a, quan els seus proveïdors són treballadors autònoms. |
| 294 | p. 70 | ● Articular, a l’impost de societats, la possibilitat de deduir les quotes dels autònoms societaris, sempre que hi hagi proporcionalitat entre la seva base de cotització i els rendiments que obté de la societat. Actualitzar la normativa que regula els TRADEs |
| 295 | p. 70 | ● Revisar el marc normatiu dels Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE), en el si de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo, amb l’objectiu de millorar l a seva |
| 296 | p. 71 | ● Contemplar l’aplicació d’una cotització en els supòsits de treball a temps parcial i durant els períodes de cessament d’activitat programada pels TRADE, en supòs its equivalents als aplicables als fixos discontinus del règim general. |
| 297 | p. 71 | ● Eximir de tributació les indemnitzacions per cessament d’activitat satisfetes als TRADE, en el cas d’expedients de regulació d’ocupació, tal com passa amb els treballadors del règim general. Suport a l’emprenedoria, a la solvència i a les segones oportunitats dels autònoms |
| 298 | p. 71 | ● Els pressupostos han de contenir dotacions destinades a donar suport financer a l’emprenedoria, que a Catalunya s’articularan a través de la Generalitat. |
| 299 | p. 71 | ● Ens reiterem en la necessitat d’establir un règim d’infraccions i sancions per a lluitar contra la morositat en les operacions comercials, tal com venen reclamant repetidament les pimes i els autònoms, avui afectats pels llargs terminis de pagament. |
| 300 | p. 71 | ● Cal més suport financer als autònoms i emprenedors per expansionar la seva activitat. |
| 301 | p. 71 | ● S’ha d’articular un Pla de mesures de segona oportunitat, per a treballadors per compte propi que emprenguin noves activitats. Inclouran, entre d’altres: ○ Finançar programes per a re -emprendre, gestionats per la Generalitat ○ Establir mecanismes d’alerta i d’ajut a la reestructuració preventiva… |
| 302 | p. 72 | ● Per evitar els accidents d e treball cal avançar en la salut i la prevenció laboral, i acostar la definició dels danys i riscos als conceptes i prestacions de la UE. |
| 303 | p. 72 | ● S’ha d’avançar en la imputació a les empreses de les despeses derivades de la no-prevenció, premiant a les que comple ixen i penalitzant les que no ho fan. |
| 304 | p. 72 | ● És la Generalitat qui ha de gestionar els fons destinats a la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la llei. Cal fer efectiva la corresponent transferència. Mutualitats laborals |
| 305 | p. 72 | ● No té sentit que les mutualitats lab orals mantinguin una dependència estatal, cal procedir al seu traspàs a la Generalitat. Un mercat de treball més inclusiu i socialment responsable |
| 306 | p. 72 | ● Donem ple suport a l’economia social i a l’economia solidària, en especial les cooperatives, les societats laborals i les empreses d’inserció, com a eina per a la integració laboral de les persones amb més dificultats. D’altra banda, l’economia social ha de disposar de millors vies de… |
| 307 | p. 72 | ● En el cas del s Centres Especials de Treball (CET), exigirem a l’Estat que incrementi la subvenció per lloc de treball, amb l’objectiu de compensar als CET per l’augment de costos que els ha suposat l’increment del SMI a 1080 €. |
| 308 | p. 72 | ● Cal millorar els mecanismes per a facilitar la contractació de les persones amb discapacitat en el mercat de treball ordinari i pel manteniment en el treball de les persones amb discapacitat sobrevinguda. |
| 309 | p. 72 | ● S’han de garantir els ajuts a la contractació a les empreses d’inserció i actualitzar la normativa que les regula. |
| 310 | p. 72 | ● S’ha de modificar la legislació per garantir el reconeixement de les bonificacions a treballadors amb discapacitat en el seu recorregut laboral, sigui en el trànsit que pugui fer d’un centre especial de treball(CET) a l’empres a ordinària, de l’empresa ordinària al CET, entre |
| 311 | p. 73 | ● Hem d’avançar en l’erradicació de la discriminació per edat i per gènere en l’àmbit laboral. |
| 312 | p. 73 | ● L’accés a les subvencions i a la contractació pública ha de quedar condicionat al compliment de la normativa de reserva de llocs de treball per a les persones amb discapacitat. |
| 313 | p. 73 | ● Ens proposem vetllar per a l’aplicació efectiva de clàusules socials en la contractació públi ca(contractes reservats) basades en compromisos efectius de creació d’ocupació per a col·lectius amb dificultats, de cohesió social i de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). v. Polítiques sectorials… |
| 314 | p. 73 | ● Exigir la retirada de tots els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Govern central contra lleis i decrets llei catalans, com ara els que fa n |
| 315 | p. 74 | ● Instar a la restitució de les aportacions pressupostàries de l’administració central a la Generalitat per al desenvolupament de polítiques sectorials i exigir que tots els programes de subvencions siguin territorialitzats en funció del pes de la població o de la aportació de PIB català. |
| 316 | p. 74 | ● Vehicular a través de la Finestreta Única Empresarial de la Generalitat les relacions administratives de totes les administracions amb l’empresa catalana. |
| 317 | p. 74 | ● Orientar l’acció política vers la defensa de la nostra agricultura i pesca marítima en aspectes que li estan vinculats, com poden ser: l’aigua, l’energia, el trànsit comercial, la gestió de la plataforma litoral i la seguretat del sector pesquer, sense oblidar la protecció dels boscos. |
| 318 | p. 74 | ● Exigir la rectificació del Real Decret que ha aprovat el Pla Hidrològic del Ebre a la seva desembocadura per garantir el cabal suficient per a la conservació física del Delta de l’Ebre, tant qualitativament com quantitativament. Per això, caldrà negociar la gestió de l’aigua a la conca de l’Ebre… |
| 319 | p. 74 | ● Dur a terme la regulació de cabals procedents de la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre per permetre la producció agrària de qualitat als sistemes de rec catalans. Eliminar el cànon de control d’abocaments a l’Ebre que cobra actualment la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. |
| 320 | p. 74 | ● Treballar per una regionalització efectiva dels fons de la Política Agrària Comuna (PAC 2021 -2027), per aconseguir que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial per donar millor resposta a l es especificitats del nostre territori i poder definir des de Catalunya les polítiques… |
| 321 | p. 75 | ● Exigir, que de cara a la regionalització de la PAC estatal, el Ministeri d’Agricultura respecti el Pla Estratègic Català en matèria agroalimentària, avalat tant per les organitzacions professionals agràries catalanes com per la Generalitat. |
| 322 | p. 75 | ● El govern espanyol s’ha de fer càrrec del 5% de reducció del pressupost de la PAC pel període 2021 -2027, el qual repercuteix en el Pla de Desenvolupament Rural. D’aquests recursos, Catalunya ha de recuperar la part corresponent al pes de la nostra indústria agroalimentària respecte el total. |
| 323 | p. 75 | ● Addicionalment el govern de l’Estat ha de tornar a finançar el 75% dels fons de la PAC 2014-2020 al Pla de Desenvolupament Rural de Catalunya, des quals la Generalitat ha hagut de fer-se’n càrrec. |
| 324 | p. 75 | ● Defensar que el pagès genuí, de cara a rebre els ajuts UE, sigui aquell que té com a mínim un 25%d’ingressos agraris respecte els total de l’activitat agrària (treball de la terra, transformació del producte agrari, venda del producte agrari i treball per un altri d’aquest sector), ja que en… |
| 325 | p. 75 | ● Tendir ponts amb les instàncies comunitàries per fer sentir la nostra veu a Europa i poder defensar els interessos del sector agrari català. |
| 326 | p. 75 | ● Defensar els interessos del sector agrari català davant de la UE en relació amb les amenaces que representen per la cabana ramadera i pels cultius catalans les malalties del bestiar o les plagues importades dels vegetals. Cal garantir més i millor l’entrada pels punts fronterers de productes… |
| 327 | p. 75 | ● Impulsar mesures de suport al sector de la producció de la fruita dolça i cítrics a Catalunya per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix el sector fructícola i a la viabilitat de les explotacions agràries, cercant el finançament europeu o de l’estat tant per l’arrancada de fruiters com… |
| 328 | p. 75 | ● Transferir a Catalunya la inspecció sanitària en origen, o en ports i aeroports, ja que ha de ser l'Administració catalana l’encarregada de garantir la s eguretat alimentària, la protecció mediambiental i la protecció de la producció agrària en el seu territori, així com l’encarregada de cobrar… |
| 329 | p. 75 | ● Donar suport a les confraries de pescadors i als seus acords de pesca marítima vigents per garantir la sostenibilitat econòmica i mediambiental del sector. Cal negociar el dret a percebre indemnitzacions per aturades |
| 330 | p. 76 | ● En la pesca de proximitat, defen sar una nova redistribució dels fons pesquers perquè hi hagi un major equilibri amb la qual cosa la flota mediterrània de proximitat pugui obtenir més ajudes per portar endavant la seva activitat. |
| 331 | p. 76 | ● Establir protocols de coordinació, similars als que hi ha a mb França, per mantenir la col·laboració en incendis forestals transfronterers. Mantindrem la capacitat d’acció dels bombers i les agrupacions de defensa forestal catalans en territori espanyol limítrof, així com dels efectius espanyols… |
| 332 | p. 76 | ● Agilitzar els tràmits i els pagaments de les ajudes concedides als agricultors, ramaders i pescadors, tant a nivell estatal com europeu, per garantir la seva viabilitat econòmica i social. |
| 333 | p. 76 | ● Establir un sistema de devolució trimest ral de l'IVA en les explotacions agrícoles, per reduir la càrrega fiscal i millorar la liquiditat dels productors. |
| 334 | p. 76 | ● Potenciar la biomassa i el treball als boscos com a font d'energia renovable i de prevenció d'incendis forestals, fomentant la gestió sostenible dels recursos naturals i la creació d'ocupació rural. |
| 335 | p. 76 | ● Imposar una visibilització obligatòria dels productes originaris de la Unió Europea en els punts de venda, per diferenciar -los dels productes importats de tercers països i afavorir el consum local i de proximitat. |
| 336 | p. 76 | ● Revisar i potenciar la llei de la cadena alimentària, per garantir un repartiment equitatiu del valor afegit entre els diferents agents del sector i evitar les pràctiques abusives o deslleials. |
| 337 | p. 76 | ● Revisar el pla multi anual (MAP) i el pla de g estió d’encerclament de les poblacions de peixos, amb el consens dels pescadors i la flota pesquera, per assegurar una explotació racional i responsable dels recursos marins i fluvials. |
| 338 | p. 76 | ● Potenciar els projectes de modernització de regadius, per optimitzar l'ús de l'aigua i augmentar la productivitat i la competitivitat de les explotacions agrícoles. |
| 339 | p. 76 | ● Flexibilitzar les normes de les tanques controlades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) al riu Segre, per permetre una millor gestió del cabal. |
| 340 | p. 76 | ● Exigir que Espanya compleixi la proposta de resolució (PR) que vam presentar conjuntament amb ERC i CUP a la comissió d’Agricultura del Parlament, a instàncies d’Unió de Pagesos, per tal de garantir els drets |
| 341 | p. 77 | ● Posposar gradualment l’obligació d’haver de presentar el Quadern Integrat d’Explotació (QIE), amb la finalitat de poder acompanyar adequadament el sector en la seva adaptació digital i per no carregar-lo encara més amb nous tràmits administratius, especialment en aquests moments de patiment degut… |
| 342 | p. 77 | ● Flexibilitzar els requisits (sobretot ambientals) de la nova Política Agrària Comuna (PAC) dins la forquilla prevista per la Unió Europea (UE), per tal de no dificultar-los encara més la seva lluita contra les conseqüències de la sequera. |
| 343 | p. 77 | ● Impulsar ajuts per al sector, especialment enfocats a contrarestar les pèrdues de collites degudes a la situació de sequera, i a fomentar la innovació i la sostenibilitat en el camp . |
| 344 | p. 77 | ● Recuperar per a la Generalitat les competències exclusives en matèria de comerç interior, equipaments comercials i horaris comercials per preservar el model comercial català. |
| 345 | p. 77 | ● Impulsar les modificacions legislatives estatals necessàries per a l’erradicació de la venda ambulant il·legal a l'espai públic, a partir de la coordinació entre administracions i patronals del comerç. |
| 346 | p. 77 | ● Promoure la professionalització del teixit associatiu del comerç català, facilitant el desplegament de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Catalunya. |
| 347 | p. 77 | ● Regular la fiscalitat dels nous canals de venta, sobretot de les plataformes online amb seu fiscal fora de l’Estat. Qualsevol transacció econòmica i la seva distribució, independentment d el canal emprat i d’on sigui la seu fiscal de la empresa, ha de tenir la mateixa tributació per tal de… |
| 348 | p. 77 | ● Promoure una Reforma fiscal que tingui en compte les necessitats de les PIMES per poder subsistir en un mercat global, afavorint la successió en les Empreses Familiars. Així com l’exempció de beneficis no distribuïts com a principal forma de tenir un muscle financer de les empreses i no dependre… |
| 349 | p. 77 | ● Incentivar i ajudar al sector del comerç per a la digitalització dels negocis i l’aprofitament de les noves tecnologies, augmentant les línies de subvenció i les inversions en aquesta matèria. |
| 350 | p. 78 | ● Promoure campanyes en col·laboració publico -privada de promoció de l’activitat econòmica i foment del co nsum, posant de relleu el desenvolupament econòmic local i la generació d’ocupació de proximitat. |
| 351 | p. 78 | ● Considerar el sector del comerç i el canal d'aprovisionament i subministrament de productes alimentaris, quotidians i de primera necessitat, com un sector est ratègic, que cal preservar en situacions crítiques i donar-los la condició d'essencials. |
| 352 | p. 78 | ● Reduir l'IVA del 10% al 4% en tots els productes alimentaris per rebaixar la tensió inflacionària i com a mesura per ajudar a incentivar el consum del comerç de proximitat. |
| 353 | p. 78 | ● Exigir la transferència de recursos suficients per abordar estratègicament la problemàtica de la desertització comercial en el territori de Catalunya, i fomentar l'obertura de comerços en els centres urbans i nuclis rurals del territori. |
| 354 | p. 78 | ● Impulsar i garantir el relleu generacional en el sector del comerç a través de la formació d’escoles d'oficis de gremis sectorials. |
| 355 | p. 78 | ● Impulsar la innovació i la internacionalització com a instruments bàsics de la política industrial per a donar resposta a les transformacions d’aquest sector i millorar la competitivitat industrial catalana. |
| 356 | p. 78 | ● Seguir impulsant la incorporació de les tecnologies digitals avançades a la indústria al ser un dels principals reptes que ha d’abordar la indústria en els pro pers anys. Per això, mentre seguim pagant impostos a l’Estat, aquest ha de posar recursos econòmics ( ajudes per accelerar els… |
| 357 | p. 78 | ● La indústria està obligada a innovar. Cal destinar recursos públics a subvencionar projectes amb un risc tecnològic empresarial i elevades potencialitats de nova activitat econòmica i ocupació, que arrosseguen finançament privat. En concret, caldria transferir recursos per tal de fer més eficient… |
| 358 | p. 79 | ● Altres dels reptes importants que la industria te al davant són tots aquells que deriven de la sostenibilitat econòmica i dels recursos. Impulsar el desenvolupament de l’economia circular a tots els processos productius, fomentant la minoració de residus, l’ecodisseny, l’eficiència energètica i… |
| 359 | p. 79 | ● La transformació industrial exigeix també dotar i transferir línies d’ajut econòmic i financer a la reindustrialització de zones especialment perjudicades per la crisi, alhora que es potencien aspectes de reequilibri territorial |
| 360 | p. 79 | ● Tanmateix els centres tecnològics de suport a l’empresa industrial necessiten d’estabilitat financera, assolir massa crítica i tenir capacitat investigadora per tal d’establir línies de recerca consorciada i a llarg termini amb les pimes del país. Cal que l’Estat recolzi amb més fermesa i… |
| 361 | p. 79 | ● Hi ha competències en política industrial que corresponen a la Generalitat i que l’Estat mai ha transferit. Mentre l’statu quo no variï, cal fer la transferència de responsabilitats i recursos en: ○ La ordenació dels sectors i dels processos industrials. ○ La gestió de la propietat industrial i… |
| 362 | p. 79 | ● Cal un a aposta decidida pel desplegament territorial de mòduls de càrrega de vehicles elèctrics per satisfer la demanda present i futura d’energia pel vehicle elèctric. En tal sentit, demanem la transferència |
| 363 | p. 80 | ● Disposar de facilitats per atreure indústria de components de cotxe elèctric i donar a Catalunya les mateixes oportunitats per implantar grans inversions en la mobil itat del futur, com son les fàbriques de bateries o de vehicles elèctrics, on els Xinesos busquen implantar -se a Europa i… |
| 364 | p. 80 | ● Transferir a la Generalitat els recursos econòmics, personals i materials corresponents a l’estructura i pressupost de l’Administració central en turisme, en proporció al pes de Catalunya en el turisme estatal, atesa la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria. |
| 365 | p. 80 | ● Transferir a la Generalitat els establiments existents a Catalunya de Paradors Nacionals. |
| 366 | p. 80 | ● Correspon a la Generalitat impulsar i determinar la senyalització turística a les carreteres de titularitat estatal. |
| 367 | p. 80 | ● Impulsar la revisió́ del Reglament UE 261/2004, s obre els drets dels passatgers aeris i de la Directiva 2015/2302, de viatges combinats i serveis de viatges vinculats. Respecte a aquestes normatives cal una harmonització́ de les responsabilitats de les agències de viatges respecte a les… |
| 368 | p. 80 | 5. Competitivitat empresarial La competitivitat empresarial ha de ser un element clau pel progrés econòmic de Catalunya i garantir -la com un tret diferenciador de la indústria i el teixit empresarial del nostre país. Aquesta competitivitat és transversal i afecta tant a les condicions en què h an… |
| 369 | p. 81 | ● Derogar la part que no ha estat declarada inconstitucional de la llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat. És inconcebible collar a la industria catalana a una unitat de mercat i alhora haver dut a terme una política favorable a la deslocalització d’empreses catalanes… |
| 370 | p. 81 | ● Exigir els recursos necessaris per Catalunya per a l’establiment d’un sistema més eficaç i flexible de crèdits a les exportacions. |
| 371 | p. 81 | ● Promoure una fiscalitat més justa i eficient que promogui l’estímul de les exportacions, especialment per a les pimes. |
| 372 | p. 81 | ● Exigir al govern de l’Estat la transferència del 20% del pressupost de l’ICEX a ACCIÓ, per tal que el suport públ ic a la internacionalització de les empreses catalanes es pugui vehicular a través d’ACCIÓ. |
| 373 | p. 81 | ● Facilitar els visats d’entrada per a inversors, clients, directius i professionals que tinguin relació amb empreses catalanes |
| 374 | p. 81 | ● Estendre la creació de bancs de proves o sandboxes reguladors que permetin la innovació i el progrés tecnològic en aquells àmbits on l'activitat innovadora industrial va per davant de la regulació i es necessitin parèntesis legals per a la realització de proves i testatge. |
| 375 | p. 81 | ● Afavorir la col·laboració publicoprivada per a la innovació i la digitalització, adreçada a la millora dels processos industrials, l'estalvi |
| 376 | p. 82 | ● Implementar una major celeritat en el retorn de l’IVA. |
| 377 | p. 82 | ● Millorar les condicions i els processos d’expatriació i impatriació, especialment quan afecten les pimes. |
| 378 | p. 82 | ● Adequar els programes de suport a la internacionalització de les Cambres de Comerç que actuen a Catalunya a les estratègies i prioritats plantejades per la Generalitat de Catalunya. |
| 379 | p. 82 | ● Centrar els esforços en R+D+I en projectes orientats al desenvolupament tecnològic i a l'impacte industrial. |
| 380 | p. 82 | ● Exigir a l’Estat l’adopció de la patent única europea i la millora general de la protecció de la propietat intel·lectual. |
| 381 | p. 82 | ● Millora de criteris fiscals en els projectes d’innovació i recerca i facilitar-ne l’aplicació. |
| 382 | p. 82 | ● Estimular l’economia circular mitjançant l’establiment d’incentius i beneficis fiscals per als productors que incorporin materials reciclats en els seus processos, els que implementin l’ecodisseny i els que tinguin en compte l’anàlisi del cicle de vida dels seus productes. |
| 383 | p. 82 | ● Eliminar l’impacte negatiu de l’IVA sobre les subvencions que reben els projectes dels centres d’R+D+i. |
| 384 | p. 82 | ● Impulsar amb garanties la compra pública innovadora. |
| 385 | p. 82 | ● Reformar la legislació sobre emprenedoria per a equiparar els incentius als existents a les economies occidentals més avançades. |
| 386 | p. 82 | ● Redefinir el marc legal, laboral i fiscal, principalment establert per la Llei 28/2002 sobre l’ecosistema de les empreses emergents, de forma que afavoreixi àmpliament l’impuls de les empreses emergents, de les empreses derivades de projectes de centres de recerca i dels centres tecnològics i de… |
| 387 | p. 82 | ● Establir circuits financers àgils i d’alt risc per cobrir les fases primerenques dels projectes emprenedors de base científica i tecnològica. |
| 388 | p. 82 | ● Revisar del marc legal i fiscal i de les polítiques instrumentals per a facilitar la segona oportunitat. |
| 389 | p. 82 | ● Limitar a un any la durada del conjunt de procediments jurídics de liquidació d’una empresa en cas de fallida no fraudulenta, i garantir que les persones empresàries que tornin a emprendre gaudeixin del mateix tracte que les noves empreses, d’acord amb el que preveu la Small Business Act de la… |
| 390 | p. 83 | ● Garantir el finançament bancari de les pimes, inclosos els autònoms, durant la negociació dels acords extrajudicials de pagaments. |
| 391 | p. 83 | ● Regular l’accés a l’assistència jurídica g ratuïta (advocat d’ofici) per a les persones jurídiques que, complint la definició de pime, es trobin en dificultats econòmiques. |
| 392 | p. 83 | ● Creació d’un marc administratiu i fiscal favorable per a la captació i la instal·lació de talent forà. |
| 393 | p. 83 | 6. Defensa de la micro, p etita i mitjana empresa i dels emprenedors La micro, petita i mitjana empresa té un pes principal en el teixit empresarial, l’ocupació i de l’economia de Catalunya, és per això, que és primordial defensar una política econòmica que miri de manera específ ica cap a les… |
| 394 | p. 83 | ● Modificar els aspectes legislatius que posen dificultats pràctiques al creixement de les petites empreses més enllà dels cinquanta treballadors o els deu milions de facturació per obligacions addicionals. |
| 395 | p. 83 | ● Abaratir i millorar l’accés al crèdit a pimes i autònoms. Cal exigir a l’Estat el suport a l’ecosistema català dels recursos crediticis procedents de les institucions europees destinades a les PIMES i el finançament alternatiu al sistema bancari: crowdfunding, els business angels, el Mercat… |
| 396 | p. 83 | ● Orientar el crèdit oficial a la inversió en creixement empresarial a llarg termini. |
| 397 | p. 84 | ● Proposar modificacions fiscals especialment per les pimes i establir reduccions tributàries a l’impost sobre societats i al IRPF per als beneficis reinvertits a l’empresa. |
| 398 | p. 84 | ● Modificar la llei que regula sobre les segones oportunitats per a autònoms i titulars d'activitats empresarials, per simplificar i agilitar la seva aplicació. |
| 399 | p. 84 | ● Modificar la Llei Concursal per poder aplicar condonacions sobre els deutes públics (Hisenda i Seguretat Social) quan això pugui possibilitar el salvament d’empreses i llocs de treball. |
| 400 | p. 84 | ● Establir mesures laborals específiques de suport a la creació d’ocupació en les microempreses per aprofitar el seu potencial en creació de llocs de treball. |
| 401 | p. 84 | ● Simplificar i agilitzar els procediments i els tràmits administratius. L’administració s’ha de dotar de mitjans que facilitin els tràmits administratius de permisos i llicències a les empreses. Potenciar la Declaració Responsable com a m esura d’eficiència i confiança i entre l’administració i el… |
| 402 | p. 84 | 7. Model energètic L’emergència climàtica és malauradament una realitat, les evidències són irrefutables arreu del planeta i a Catalunya en patim també les conseqüències com és ara el cas de la crisi hídrica a la que estem fent front. La lluita contra l’escalfament de la temperatura de la terra i… |
| 403 | p. 85 | ● Establir una estratègia per electrificar la demanda com a mecanisme d’arribar ràpidament a disposar d’una demanda lliure d’emissions de GEI. |
| 404 | p. 85 | ● Donar suport a millores d’eficiència energètica a les llars i empreses: Promoure les rehabilitacions i potenciar la implantació de sistemes d’alta eficiència com ara bombes de calor aerotèrmiques. Les actua ls condicions que ha establert l’Estat per accedir a les ajudes provinent del… |
| 405 | p. 85 | ● Activar un Pla de Renovació i rehabilitació energètica d’edificis amb especial atenció a les llars on visquin persones vulnerables. El fons d’eficiència energètica ha de destinar un percentatge elevat dels seus recursos a aquestes llars. |
| 406 | p. 85 | ● Acompanyar al nostre teixit industrial en la desfossilització com a eina de competitivitat. |
| 407 | p. 85 | ● Revertir tarifes d’accés elèctric que penalitzen a les nostres Pimes i fàbriques que alimentant -se a tensió de 25 kV han de pagar peatges superiors que les empreses d’altres punts de l’Estat que s'alimenten a tensions superior s a 30 kV amb peatges inferiors. Aquest fet esdevé i greuge que dura… |
| 408 | p. 85 | ● Promoure la instal·lació massiva de fotovoltaica particular, eliminant les barreres administratives i tècniques. |
| 409 | p. 85 | ● Que el MITERD delegui en les comunitats autònomes que estan per sota els objectius del PNIEC, la capacitat per convocar i celebrar per elles soles subhastes de capacitat sobre nusos de transport dins del seu territori. |
| 410 | p. 85 | ● Per les llars amb plaques solars, calcular el balanç energètic instantani de manera que les llars només paguin la diferencia entre el produït i el consumit. Desenvolupar reglamentació que obligui a les distribuïdores a fer balanços instantanis en comunitats energètiques. |
| 411 | p. 85 | ● Promoure la gran renovable com a vehicle per a substituir sistemes convencionals de producció elèctrica |
| 412 | p. 86 | ● Revisar el model d'explotació (concessió, taxes i tràmits) dels petits salts d'aigua (<1MW) per a facilitat el retorn a producció dels que s'han deixat d'explotar per no ser rendibles. Fomentar la seva explotació a nivell municipal i/o cooperatiu/associatiu, prioritzant models reversibles i… |
| 413 | p. 86 | ● Corregir les ineficiències del servei de rodalies de RENFE. Exigint la inversió estatal que s’ha vingut escatimant any rere any. La mobilitat ferroviària de béns i persones, és avui la millor de les eines per a reduir la demanda energètica destinada a mobilitat. |
| 414 | p. 86 | ● Crear una indústria nacional al voltant de la mobilitat elèctrica acompanyant les plantes existents en la reconversió capa la fabricació de vehicles elèctrics i atenent la tradició de Catalun ya amb SEAT i NISSAN desenvolupar la fabricació i gestió de bateries per a automoció i estàtiques per al… |
| 415 | p. 86 | ● Promoure un pla de reconversió del parc de vehicles de més de 10 anys per vehicles menys contaminants i elèctrics: Facilitar legislativament la conversió de vehicles de combustió en elèctrics. Això servirà per facilitar la transició als tallers actuals, que es veurien abocats majoritàriament al… |
| 416 | p. 86 | ● Promoure que els beneficis que derivin de la generació elèctrica renovable s’utilitzin a les comarques on s’implantin, d’una forma acordada amb els representants polítics locals de manera que es pugui destinar el benefici en el desenvolupament econòmic de la comarca. |
| 417 | p. 86 | ● Aprovar immediatament la regulació sobre comunitats energètiques sense deixar-se de transposar res de la Directiva. Han de poder generar, compartir, i vendre. Han de poder ser propietàries de línies, gestionar-les o adquirir-les pagant el preu just de l’amortització pendent que els quedi |
| 418 | p. 87 | ● Promoure les modificacions legals necessàries per a que les comunitats puguin crear fàcilment centralitzacions de compressors a les teulades o, si no fos tècnica o físicament possible (manca d'espai o espai ocupat per PV) que les ordenances municipals contemplin formes d'instal·lació en façana… |
| 419 | p. 87 | ● Establir un preu de l’electricitat no lineal amb tres trams de consum que afavoreixi el dret al subministrament elèctric bàsic a preus assequibles i penalitzi per contra el sobreconsum, amb un primer tram a preu molt baix que faci la funció de servei mínim universal |
| 420 | p. 87 | ● Impulsar el desenvolupament de les xarxes elèctriques de connexió de la generació descentralitzada a mb fonts d’energia renovables. Facultar les administracions autonòmiques per a fer la funció d’optimització línies privades fent que s’entenguin o directament executant -les i gestionant-les per… |
| 421 | p. 87 | ● Generar instruments selectius d’accés al finançament de les famílies de menor potencial econòmic per a l’execució de millores energètiques i generació renovable amb garantia sobirana, basat en el principi de les garanties recíproques. Decisió sobre política energètica: |
| 422 | p. 87 | ● Recuperar aquelles competències q ue les successives legislacions energètiques derivades de la recent crisi energètica han aprofitat per a recentralitzar competències que havien estat cedides des de fa molt anys. |
| 423 | p. 87 | ● La Generalitat ha de tenir la plena competència per a gestionar amb tots els efectes l’activitat de distribució d’energia al territori i per tant ha de ser l’administració última que aprovi els plans inversors que anualment han de presentar les Distribuïdores d’energia. |
| 424 | p. 87 | ● Atorgar a la Generalitat la plena i única competència en xarxes tancades que estigui íntegrament dins del territori català. |
| 425 | p. 87 | ● Atorgar a la Generalitat capacitat regulatòria en matèria d’acumulació de fins a 50 MW. |
| 426 | p. 88 | ● Atorgar a la Generalitat el caràcter vinculant en l’aprovació de projectes de demanda, generació i acumulació de més de 50 MW. Mix elèctric i al tancament de les nuclears: |
| 427 | p. 88 | ● Potenciar la implantació renovable en tots els fonts: sistemes d’autoproducció per autoconsum però també gran renovable per tal de poder donar compliment a la PROENCAT i recuperant concessions hidràuliques que gestiona la CHE per a poder repotenciar-les i convertir-les via gestió pública en… |
| 428 | p. 88 | ● Fomentar el tractament energètic de sistemes del règim especial que faciliten la gestió de re sidus (gestió de purins, tractament de fangs de depuració d’aigües i valorització de residus urbans). |
| 429 | p. 88 | ● Escometre per via pública o en col·laboració publicoprivada les inversions en acumulació elèctrica en centrals reversibles partint d’embassaments existents. Subhasta elèctrica : |
| 430 | p. 88 | • Regular la producció d’energia hidroelèctrica per evitar sequeres posteriors. |
| 431 | p. 88 | • Treure a la nuclear i la gran hidràulica de la subhasta elèctrica i tancar contractes a llarg termini. |
| 432 | p. 88 | • Crear un mercat català de contractació d’energia elèctrica a termini. |
| 433 | p. 89 | 3. PER FER CRÉIXER ELS NOSTRES DRETS SOCIALS, CULTURALS I MEDIAMBIENTALS El nostre objectiu és fer progressar l’Estat del benestar a Catalunya perquè sigui homologable al d’aquells països europeus que el tenen més desenvolupat. Els instruments dels quals disposa la Generalitat són limitats, en… |
| 434 | p. 90 | ● El salari mínim interprofessional ha d’augmentar dels 1080€ actuals fins als 1319€ del salari mig europeu . La Generalitat ha de poder -lo fixar per Catalunya. |
| 435 | p. 90 | ● És imprescindible donar resposta a reptes com evitar l’existència de “treballadors pobres” —aquells que, tot i treballar, necessiten ajuts per arribar a final de mes —, la reducció de la “ bretxa salarial ” de gènere, millorar la protecció de les persones en situació d’atur, especialment quan… |
| 436 | p. 90 | ● És una prioritat aconseguir que l’ascensor social funcioni. Mentre els catalans seguim pagant els impostos a l’Estat i Catalunya es mantingui dins de l’Estat espanyol, considerem que: |
| 437 | p. 90 | ● Per dinamitzar l’ocupació, la Generalitat ha de disposar dels recursos necessaris per atendre les persones que ho necessiten de manera |
| 438 | p. 91 | ● Restablir les competències de l’Administració local en matèria de serveis socials, derogant les disposicions de la LRSAL que redistribueixen les competències en matèria de serveis socials contr àries a l’autonomia local, i contràries a l’exercici d’una atenció propera al ciutadà. |
| 439 | p. 91 | ● La Generalitat ha de poder fer la gestió, el seguiment i l’avaluació del Fons d’Ajut Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD 2014 -2020). |
| 440 | p. 91 | ● L’Estat ha de transferir el 100% del finançament de les despeses de gestió d’aquelles prestacions que l’Estat ha delegat a la Generalitat (com ara les dues modalitats de pensió no contributiva). |
| 441 | p. 91 | ● Vetllar per aconseguir la gestió de l’IMV per part de la Generalitat de Catalunya, reordenant i integrant així la Renda Garantida de Ciutadania i l'Ingrés Mínim Vital. |
| 442 | p. 91 | ● És imprescindible reforçar l’atenció a les famílies en què cap dels seus membres té feina i ingressos, especialment en aquella situació que hi ha infants i menors. |
| 443 | p. 91 | ● Cal donar una resposta per atendre l’especial situació de les persones sense llar. |
| 444 | p. 91 | ● L’Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM) s’ha mantingut fix en els darrers tres anys, s’ha d’actualitzar perquè estigui en consonància amb els llindars de risc de pobresa i, a Catalunya, ajustar-lo al nostre cost de la vida. |
| 445 | p. 91 | ● Els ajuts d’urgència destinats a la compra de medicaments, al pagament de rebuts de subministraments, al manteniment de l’habitatge o a menjadors escolars no han de tributar. ii. Suport a les famílies amb nens Els darrers episodis econòmics que ha patit la nostra societat (Ucraïna, inflació i… |
| 446 | p. 92 | ● La quantia de la prestació econòmica de la seguretat social per fills o menors acollits a càrrec és avui de 28,41€/mes per famílies amb ingressos inferiors a 12.313,00€ anuals (és a dir amb un màxim d’ingressos mensuals de 880€ en 14 pagues). És evident que ha de donar un salt significatiu per… |
| 447 | p. 92 | ● Ampliar la deducció a l’IRPF per cada fill a la que tenen dret les dones. |
| 448 | p. 92 | ● Ampliar el suport a les famílies i en especial, a la família nombrosa, a les famílies monoparentals, a les que tenen fills menors de tres anys i a les que tenen persones amb dependència o amb discapacitat. |
| 449 | p. 92 | ● Equiparar les mesures en matèria de conciliació de la vida perso nal, familiar i laboral entre l’àmbit laboral públic i privat. |
| 450 | p. 92 | ● Millorar la protecció social en relació amb l’exercici dels permisos i llicències per a l’atenció de responsabilitats familiars, tals com l’ampliació de la protecció durant el períodes de mater nitat/paternitat, adopció i acolliment, tot eliminant el requisit del període mínim de carència de… |
| 451 | p. 92 | ● Ampliar els conceptes pels quals contemplar, en l’atenció de responsabilitats familiars, permisos per a l’atenció de fills malalts i la protecció als supòsits de risc per embaràs i risc durant la lactància. |
| 452 | p. 92 | ● Propiciar la implantació d’horaris més racionals i beneficiosos per a la conciliació de la vida familiar, personal i laboral. |
| 453 | p. 93 | ● Des d’una perspectiva competencial, La Generalitat ha de recuperar les competències per tramitar adopcions internacionals a Catalunya d’acord amb la legislació catalana tal com va fer fins el 2015, moment en el qual es va centralitzar la competència. |
| 454 | p. 93 | ● Avançar en el debat sobre la possibilitat de regulació de la maternitat subrogada. En especial urgeix clarificar la situació jurídica dels menors concebuts a través de maternitat subrogada a altres països, tenint en compte la necessitat del menor de disposar d’uns pares legals i d’un estatus… |
| 455 | p. 94 | ● A curt termini, augmentar la capacitat dels recursos transferits a la Generalitat per a polítiques d’habitatge de manera proporcional per fer front a les necessitats actuals, tenint en compte que avui tenim necessitats noves que no hi havia fa 10 anys (desnonaments, ajuts al lloguer, etc.). |
| 456 | p. 94 | ● A mitjà termini, augmentar progressivament els fons estatals destinats a polítiques d’habitatge, per a situar -los en la mitjana europea, del 0,6 % del PIB. Transferir aquest recursos a la Generalitat en la part |
| 457 | p. 95 | ● Els recursos del Plan de Vivienda han de ser transferits a la Generalitat per produir habitatges de lloguer a preu assequible. |
| 458 | p. 95 | ● Exigir la transmissió a la Generalitat i als ajuntaments del 30% dels pisos buits que la SAREB té a Catalunya per reforçar les mesure s impulsades per la Generalitat per a ampliar el parc d’habitatge social i aconseguir un parc d’habitatge protegit que perduri en el temps. |
| 459 | p. 95 | ● Donar suport econòmic perquè la Generalitat i les administracions locals puguin ampliar les seves possibilitats de f er efectiu el dret de tanteig i retracte en cas d’execucions hipotecàries, amb la finalitat d'incrementar el parc públic d’habitatge. |
| 460 | p. 95 | ● Revisar la fiscalitat de les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari amb l’objectiu de vincular -les a la promoció d’habitatges de lloguer assequible per tal de preservar la funció social de l’habitatge. |
| 461 | p. 95 | ● Incentivar que els pisos de protecció oficial continuïn complint la seva funció social quan perdin la seva condició a través d’haver de retornar la subvenció més els interessos corresponents en cas de posar -se a la venda o en lloguer a un preu superior al fixat per als habitatges de protecció… |
| 462 | p. 95 | ● Blindar contra possibles recursos d’inconstitucionalitat de les lleis i decrets llei del Parlament de Catalunya relatius a la protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial o a la millora de l’accés a l’habitatge, atenent a la competència exclusiva en matèria… |
| 463 | p. 95 | ● Modificar la fiscalitat de l’IVA corresponent a la promoció d’habitatges de lloguer en sòls cedits en dret de superfície. |
| 464 | p. 95 | ● Limitar les reduccions dels rendiments del lloguer a l’IRPF quan els lloguers es trobin per sota de l'Índex de Referència de Preus del Lloguer que, a Catalunya, determini la Generalitat. |
| 465 | p. 95 | ● Impulsar modificacions de l’impost de societats que tendeixin a bonificar fiscalment els rendiments obtinguts per societats a partir de lloguers que es trobin per sota de l’Índex de Referència de Preus del L loguer que, a Catalunya, determini la Generalitat. |
| 466 | p. 95 | ● Facilitar que els administracions locals puguin impulsar mesures de fiscalitat, incloent bonificacions en l’IBI i altres impostos i taxes municipals relacionats amb l’habitatge, dirigides a premiar els propietaris que posin els seus habitatges a lloguer per sota de l’Índex de |
| 467 | p. 96 | ● Crear un fons estatal territorialitzat per atendre l’especial situació de les persones sense llar, i fomenta r, financerament i en matèria de col·laboració entre administracions, el desplegament de mesures com l’Estratègia Catalana contra el sensellarisme. |
| 468 | p. 96 | ● Impulsar un canvi en profunditat de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per a superar les mesures del Real Decret Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer i bastir un marc legal que potenciï el lloguer de manera estructural, amb contractes indefinits voluntaris i mesures de… |
| 469 | p. 96 | ● Posar la rehabilitació d’edificis i l’eficiència energètica en el centre de les polítiques públiques en matèria d’habitatge, promovent la transferència de recursos estatals i europeus en l’impuls dels programes que en aquest àmbit la Generalitat tingui en marxa o decideixi crear, i obrir línies… |
| 470 | p. 96 | ● Impulsar la cessió a la Generalitat de les casernes de la Guardia Civil en desús, així com d'altres immobles propietat de l’Estat que puguin ser destinats a habitatge de lloguer social. |
| 471 | p. 96 | ● Modificar la llei que regula els mecanismes de segona oportunitat de manera que pugui ser aplicable a totes aquelles persones que es troben en una situació crònica d’endeutament, fonamentalment a causa del sobreendeutament hipotecari o d’un fracàs empresarial com a autònom o pime. Cal modificar… |
| 472 | p. 96 | ● La polític a energètica dirigida al consumidor s’ha de modificar per impedir que el cost dels serveis energètics bàsics s’incrementi molt per sobre dels salaris. |
| 473 | p. 96 | ● Crear un fons de garantia per a la protecció dels consumidors vulnerables amb càrrec als Pressupostos Gen erals de l’Estat i transferir la seva gestió a la Generalitat que permeti que no es produeixin talls de subministrament elèctrics o de gas a les persones amb vulnerabilitat energètica. |
| 474 | p. 97 | ● Formació: ○ Exigim de nou al Govern de l'Estat el traspàs de la competència i els fons de les beques i ajuts a l'estudi per tal de revisar el conjunt del sistema de beques i ajuts de l’educació́ superior amb l'objectiu de potenciar l’accés dels i les estudiants, que es troben en una situació́ de… |
| 475 | p. 97 | ● Accés a l’habitatge i polítiques d’emancipació ○ Exigim el traspàs anunciat dels habitatges propietat de la SAREB a Catalunya per tal d'incentivar l’emancipació́ dels joves a través de la seva incorporació́ al parc de lloguer assequible, juntament amb el finançament necessari per condicionar-los… |
| 476 | p. 98 | ● Accés a l’ocupació: ○ Ateses les males dades registrades els últims anys envers l’atur juvenil, cal incentivar la contractació́ de joves a través de bonificacions fiscals a les empreses sempre i quan es garanteixin les condicions pertinents tant en l’àmbit salarial com en les tasques que… |
| 477 | p. 98 | ● Salut: ○ Garantir l’accés gratuït universal a productes d’higiene menstrual, anticonceptius hormonals i preservatius, entre altres, per a les |
| 478 | p. 99 | ● Drets: ○ Avançar cap al reconeixement del dret de vot als setze anys. Instem el Govern a exigir a l'Estat una reforma de la LOREG per fer realitat una equiparació́ justa de drets i deures de les persones joves d'entre 16 i 18 anys, estenent el dret a sufragi a aquesta edat. ○ Incorporar la… |
| 479 | p. 100 | ● La política sobre pensions de la seguretat social, sigui a Catalunya, sigui en el context de l’Estat, s’ha de dur a terme en el marc de la concertació social amb les organitzacions sindicals i e mpresarials, i en el marc del diàleg i el consens polític. |
| 480 | p. 100 | ● Vàrem contribuir a fer possible l’augment i revalorització de les pensions com a nou marc normatiu en diferents reformes durant aquesta legislatura per mantenir el seu poder adquisitiu i continuare m sent propositius per tal de que aquesta revalorització pugui continuar donant-se en els propers… |
| 481 | p. 100 | ● A més, aquest increment ha de ser compatible amb una millora gradual de les pensions mínimes, de les d’orfenesa i de les de viduïtat, per tal d’intentar reduir els efectes de la bretxa entre pensions contributives i no contributives. |
| 482 | p. 100 | ● Continuarem millorant les bases reguladores de les pensions no contributives millorant -les fins al 75% per rendes baixes i millorar la fiscalitat de les pensions que es compatibilitzen amb rendes procedents del treball. |
| 483 | p. 100 | ● S’ha d’introduir un mecanisme que incorpori la variable “cost de la vida” a l’hora de calcular els imports de les prestacions podent individualitzar per territori quan aquest cost de vida sigui indicatiu. Ho h em proposat aquesta passada legislatura i ho continuarem posant sobre la taula. |
| 484 | p. 100 | ● Per assegurar el sistema de les pensions, en la propera legislatura urgeix eliminar els dèficits anuals que avui registra la Seguretat Social. Seguir avançant en la separació d e les fonts de finançament de la Seguretat Social és una de les vies per reduir aquest dèficit. |
| 485 | p. 100 | ● Així mateix propugnem incloure les polítiques de natalitat i immigració com a factors de sostenibilitat del sistema. |
| 486 | p. 100 | ● L’estabilitat del sistema també requereix l a introducció d’un factor de sostenibilitat que vinculi qualsevol retard en l’edat legal de jubilació a l’augment de l’esperança de vida. |
| 487 | p. 100 | ● Cal garantir el dret de tots els treballadors a una pensió complementària de capitalització acordada en el si de la negociació col·lectiva i amb una regulació que la incentivi, que no depengui del sector en què desenvolupi la seva activitat. |
| 488 | p. 100 | ● Preservar les competències en matèria de fons i plans de pensions de Catalunya, fent que aquests instruments de plans de pensions complementàries siguin capil·lars als treballadors de tot el teixit productiu i no es quedi en un instrument en l’àmbit de les grans empreses, pel que s’hauria de… |
| 489 | p. 101 | ● Cal garantir el dret de tots els treballadors assalariats i autònoms a una pensió complementària de capitalització acordada en el si de la negociació col·lectiva i amb una regulació que la incentivi, independentment del sector de treball en el que estigui circumscrit. |
| 490 | p. 101 | ● El sistema de la seguretat social ha de ser més transparent pels treballadors i beneficiaris, ha de donar més i millor informació sobre pensions presents i futures, sobre les cotitzacions empresarials i sobre els productes complementaris de previsió social del sector privat. |
| 491 | p. 101 | ● Reforçar l’equitat entre els treballadors autònoms i els treballadors assalariats a nivell de rebaixa fiscal a l’IRPF, per tal de que s’aproximin a una paritat de drets i beneficis, i es generin millores i bonificacions fiscals a les aportacions a les capitalitzacions futures. |
| 492 | p. 101 | ● Cal avançar en una convergència entre el SMI vigent i la pensió mínima contributiva; cal entendre que la pensió és el salari de les persones jubilades. |
| 493 | p. 101 | ● El sistema ha de permetre compatibilitzar la percepció de pensió (de jubilació i d’invalidesa per discapacitat) i el treball, garantint el foment de la prolongació de la vida laboral de les persones que ho desitgin i la inserció en el mercat de treball de les persones amb discapacitat. |
| 494 | p. 101 | ● La compatibilitat de la percepció d’una pensió i treball ha de ser especialment explícita per els rendiments del treball procedents d’activitats creatives relacionades amb l’art i la cultura. |
| 495 | p. 101 | ● Fomentar uns salaris dignes als relleus laborals: Impulsar incentius per què s’adoptin mecanismes de jubilació activa que garanteixin un reemplaçament dels treballadors de més edat on respectin o es millorin les condicions econòmiques pels treballadors més joves que els substituiran. |
| 496 | p. 101 | ● Els sectors i àmbits de treball amb pitjors condicions laborals han de poder avançar en l’establiment de nous coeficients reductors especials de l’edat de jubilació. |
| 497 | p. 101 | ● Aturar les jubilacions obligatòries establertes per conveni col·lectiu que l’actual legislació impulsa. Entenem qu e és una pràctica contrària a l’esperit de la norma, a la jurisprudència actual i als drets de les persones. |
| 498 | p. 101 | ● Quan la discapacitat d’una persona determini una menor esperança de vida ha de poder accedir a una jubilació anticipada, tal com ja està previst a la llei, sense que s’hagi desenvolupat reglamentàriament. |
| 499 | p. 102 | ● Estendre als funcionaris públics amb discapacitat, inclosos en el règim de classes passives, la jubilació anticipada prevista per als treballadors amb discapacitat inclosos en el Règim General de la Seguretat Social. |
| 500 | p. 102 | ● Elevar la quantia de les pensions no contributives per discapacitat a fi que s’equiparin, almenys, a l’Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) vigent. |
| 501 | p. 102 | ● La legislació reguladora de les pensions no contributives p er discapacitat s’ha de modificar perquè només es computin com a renda, a l’efecte de determinar els ingressos econòmics, els de la persona beneficiària a títol individual i no els de la unitat econòmica en la qual estigui integrada. |
| 502 | p. 102 | ● Avançar en l’ampliació de les pensions no contributives per discapacitat a persones amb discapacitats inferiors als 65%. vi. Gent gran i persones en situació de dependència A Catalunya la població de persones majors de 60 anys representa el 25,28% de la població total del país. És una població… |
| 503 | p. 103 | ● Pensions. Garantir una pensió digna i recuper ar el poder adquisitiu : El compromís de mantenir el poder adquisitiu de les pensions, sense cap mena de discriminació per raó de sexe i de garantir la viabilitat del sistema de pensions per poder assegurar el pagament de les futures pensions… |
| 504 | p. 103 | ● En el cas de Catalunya, la relació d’ingressos i despeses de la seguretat social a Catalunya tradicionalment ha mostrat un balanç millor que el de l’Estat espanyol en el seu c onjunt i, per tant, si Catalunya esdevé Estat tindrà capacitat per a garantir i millorar les pensions dels catalans. |
| 505 | p. 103 | ● Persones en situació de dependència, promoció de l’autonomia personal i gent gran: L’Estat ha deixat de complir els seus compromisos respecte a l’atenció a la dependència i a la promoció de l’autonomia personal. La llei estatal establia un model de cofinançament de la dependència entre… |
| 506 | p. 103 | ● Transferir les competències de la seguretat social al govern de Catalunya: Alhora que treballem per la independència de Catalunya, cal treballar per millorar el poder polític del Govern. Cal dotar -nos d’estructures d’Estat. |
| 507 | p. 103 | ● Garantir els drets de les persones grans: A través de la lluita contra l’edatisme i la discriminació per edat, legislant una nova Llei d’Atenció i Protecció de les Persones Grans, |
| 508 | p. 103 | ● Garantir un enfocament de cicle vital a l’àmbit laboral: Crear mercats laborals inclusius fomentant llocs de treball que potenciïn les transferències de coneixement intergeneracional. |
| 509 | p. 104 | ● Assegurar una vida sana que promogui el benestar per totes les edats: Protegir el dret a viure i envellir amb dignitat, a traves del sistema de salut i serveis socials centrat en la persona i amb un model d’atenció de llarga durada amb accés universal. Prioritzar la lluita contra la soledat no… |
| 510 | p. 104 | ● Garantir l’accés de les persones grans als béns i serveis de la societat digital: Erradicar la bretxa digital i garantir el dret de qualsevol persona a participar amb igualtat d’oportunitats en totes les esferes de la vida en societat. |
| 511 | p. 104 | ● Empoderar a les persones grans per a que puguin participar plenament en la vida social, cultural, política i democràtica: Incloure a persones grans en tots els processos de diàleg amb la societat civil, especialment sobre la transició eco social necessària per fer front a l’emergència climàtica… |
| 512 | p. 104 | ● Treballar per la inclusió laboral de les persones amb discapacitat. |
| 513 | p. 104 | ● Incrementar els incentius per als treballadors amb discapacitat que s’estableixin com a treballadors autònoms. |
| 514 | p. 105 | ● Impulsar una major contractació de persones amb discapacitat en el mercat de treball ordinari i garantir, com a requisit per accedir i participar a la contractació pública i per rebre qualsevol tipus d’ajuda o subvenció pública, l’acreditació del compliment de les normes en favor de la integració… |
| 515 | p. 105 | ● Compatibilitzar el treball amb la percepció de pensions no contributives d’invalidesa. |
| 516 | p. 105 | ● Afavorir el manteniment en el treball de le s persones amb discapacitat sobrevinguda. |
| 517 | p. 105 | ● Actualitzar les subvencions als Centres especials de treball per compensar l’alça del salari mínim. |
| 518 | p. 105 | ● Complir amb el finançament que s’estableix per a la llengua de signes catalana a la Llei estatal de 27/2007, de 23 d’octubre, per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i… |
| 519 | p. 105 | ● Cal derogar la llei 43/2015 del Tercer Sector d’Acció Social atès que vulnera competències de la Generalitat relatives al tercer sector i discrimina les entitats que actuen només a Catalunya. Així mateix, derogar la llei 45/2015 del voluntariat pel mateix motiu. |
| 520 | p. 106 | ● El Govern de l’Estat ha de complir les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem Respecte a la transferència a la Generalitat de la gestió dels recursos destinats a finalitats d’interès social i mediambiental relatius al 0,7 % de l’IRPF. No té cap sentit que la part del impost… |
| 521 | p. 106 | ● Defensem l’increment del percentatge d’IRPF destinat a finalitats d’interès social i mediambiental perquè passi del 0,7 a l’1 %. |
| 522 | p. 106 | ● Cal incorporar clàusules socials (contr actes reservats i criteris de valoració que incorporin el benefici social) en els plecs públics de compres i contractacions. Cal primer l'ús dels fons públics per donar suport a aquelles empreses que, a més d’oferir un bé o un servei a un preu assumible… |
| 523 | p. 106 | ● Les entitats del tercer sector han de poder renunciar al règim d’exempció de l’IVA quan aquest les perjudica. |
| 524 | p. 106 | ● Cal establir un marc jurídic que faciliti les activitats dels emprenedor s socials, reconeixent la denominació de societat de responsabilitat limitada d’interès general i establir ajuts per a finançar projectes d’innovació i emprenedoria social en les seves fases inicials. |
| 525 | p. 106 | ● Mantenim el nostre compromís per reforçar els instrumen ts de col·laboració privada en activitats d'interès social (mecenatge i RSE), donar-hi més transparència i publicitat i aconseguir que aquesta col·laboració tingui un valor socialment reconegut. |
| 526 | p. 106 | ● És imprescindible que el mecenatge i patrocini cultural i soc ial quedi regulat en el marc dels incentius fiscals, potenciï les entitats beneficiàries i simplifiqui el règim jurídic. |
| 527 | p. 106 | ● Les administracions han de donar valor i suport a la vessant de responsabilitat social empresarial a través de la fiscalitat, ajuts i subvencions, responsabilitat social que ha de ser analitzada des d’una perspectiva amplia (preocupacions socials, mediambientals i ètiques, el respecte pels drets… |
| 528 | p. 107 | ● Reclamarem que la part proporcional de la despesa en cooperació, sigui transferida a la Generalitat de Catalunya per tal de dur a terme una política de desenvolupament basada en les preferències polítiques dels catalans. |
| 529 | p. 107 | ● Treballarem perquè Catalunya pugui participar directament a la cooperació delegada. |
| 530 | p. 107 | ● Manifestem la nostra voluntat de recuperar l’objectiu de destinar el 0,7 % del PIB a polítiques de cooperació al desenvolupament. x. Fluxos migratoris i acollida de refugiats Europa en els darrers anys s’ha vist immersa en una crisi humanitària de persones que marxen dels seus països perquè hi ha… |
| 531 | p. 107 | ● Treballar per articular vies legals i segures de migració regular i mobilitat. Buscar vies de solució a les persones que es troben al territori sense la seva situació administrativa resolta. |
| 532 | p. 107 | ● Que Catalunya pugui decidir en relació als fluxos migratoris. |
| 533 | p. 107 | ● L’eliminació de les devolucions en calent derogant la Disposició Addicional 10ª de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. |
| 534 | p. 108 | ● Garantir el ple respecte als drets humans de les persones demandants de protecció internacional d’acord amb la Convenció de Ginebra del 1951. |
| 535 | p. 108 | ● Reclamar la interlocució directa entre el govern de Catalunya i la Comissió Europea per tal de poder complir amb els objectius europeus d’acollida de refugiats sense interferència del govern espanyol. |
| 536 | p. 108 | ● Treballar per impulsar polítiques en origen i un a estratègia europea per donar resposta al repte dels menors no acompanyats i de les víctimes de les xarxes del tràfic de persones. |
| 537 | p. 108 | ● Abordar un canvi d’orientació en les polítiques d’asil i d’atenció als refugiats per articular polítiques d’obertura i acollida. |
| 538 | p. 108 | ● Continuar insistint en l’adopció del reglament de desenvolupament de la Llei 12/2009 de dret d’asil i protecció subsidiària a fi que desplegui els mecanismes per garantir els drets adquirits per la legislació europea. |
| 539 | p. 108 | ● El compliment del dret del mar qu e obliga a auxiliar embarcacions i a desembarcar en el port segur més proper. xi. Salut Una Catalunya independent, i amb capacitat de decidir i d’avaluar les diferents necessitats dels seus ciutadans, ha de contemplar la salut des del concepte clàssic de l’OMS… |
| 540 | p. 109 | ● Garantir l’accés universal a un servei sanitari de qualitat i eficaç. |
| 541 | p. 109 | ● Reclamar més recursos per a la sanitat catalana davant la situació d’infrafinançament crònic que aquesta pateix i tenint en compte el dèficit fiscal que hi ha amb l’estat. |
| 542 | p. 109 | ● Reclamar la transferència a la Generalitat d’aquells immobles destinats a hospitals, ambulatoris o serveis socials, com ara els Hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge a Barcelona o l’Hospital Josep Trueta a Girona,... que des del traspàs de competències en matèria sanitària són gestionats… |
| 543 | p. 110 | ● Poder ampliar el nombre de places MIR per poder abastir de metges especialitzats els sistema públic de salut a Catalunya. |
| 544 | p. 110 | ● Reformar la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), que després de 20 anys ha quedat obsoleta: cal revisar les competències professionals (quan es va fer hi havia llicenciats i diplomats, i ara tots són graduats) i cal introduir -hi noves professions (Bioenginyers, bioinformàtics… |
| 545 | p. 110 | ● Reactivar les iniciatives legislatives destinades a reclamar més prestacions pels malalts d’ELA i altres malalties amb un alt grau de dependència, aportant més recursos des dels ministeris de Sanitat i de Drets Socials i aconseguint que se’ls consideri, en els casos de necessitat de respiradors o… |
| 546 | p. 110 | ● Mantenir la lluita per aconseguir que l’Estat retalli els terminis d’incorporació dels medicaments ja aprovats per la UE al sistema públic de salut, especialment en els casos de persones que pateixen un càncer metastàtic que pot reduir dràsticament la seva expectativa de vida. xii. Igualtat… |
| 547 | p. 111 | ● Impulsar polítiques de sensibilització i prevenció sobre les violències masclistes, que incloguin un acompanyament a la víctima en tot el procés, incloent -hi formació específica per als opera dors jurídics i la resta de professionals per tal d´evitar-ne la revictimització. |
| 548 | p. 111 | ● Incloure en la legislació processal per tal que en casos de violència masclista la declaració de les dones i la dels menors sigui prova preconstituïda. |
| 549 | p. 111 | ● Impulsar la creació d’un Consell assessor en polítiques feministes i d’igualtat de gènere del Govern Espanyol, per tal de realitzar una coproducció de polítiques públiques en matèria d’igualtat de gènere amb els moviment feministes de tot Espanya. |
| 550 | p. 111 | ● Treballar per tal qu e el govern de l’Estat impulsi un pla de formació per tal que la igualtat de gènere impregni totes les polítiques públiques de manera transversal. |
| 551 | p. 111 | ● Treballar perquè el Govern de l’Estat impulsi polítiques per aconseguir igualtat retributiva per a treballs d el mateix valor, així com la igualtat d’accés a l’ocupació a través d’una llei per fomentar la igualtat salarial i la transparència entre dones i homes. |
| 552 | p. 111 | ● Impulsar una llei de corresponsabilitat i conciliació entre dones i homes amb mesures per les empreses per fomentar també la flexibilitat horària. |
| 553 | p. 111 | ● Fomentar la regulació de les treballadores de la llar perquè tinguin prestacions per atur i una regulació favorable. |
| 554 | p. 111 | ● Elaborar un codi d’actuació en matèria de publicitat que tingui com a objectiu erradicar els continguts sexistes i la perpetuació d’estereotips |
| 555 | p. 112 | ● Implementar el dret/deure de tenir cura per consanguinitat i que les reduccions de jornada laboral siguin un dret intransferible per a ambdós progenitors, que puguin gaudir cadascun i de manera no simultània. |
| 556 | p. 112 | ● Implementar bonificacions del 50 % a les quotes de cotització a la Seguretat Social de les empreses amb treballadors que s’acul lin a la guarda legal en benefici de la corresponsabilitat. |
| 557 | p. 112 | ● Equiparar les famílies monoparentals a les famílies nombroses a nivell de bonificacions, dintre de la llei de famílies. |
| 558 | p. 112 | ● Proposició de Llei per la protecció dels menors en l’accés a determinats continguts audiovisuals. En els últims anys, s’ha detectat un augment del consum de continguts de caràcter pornogràfic per part de menors. Aquest fet es produeix per la generalització del consum de plataformes de distribució… |
| 559 | p. 112 | ● Pel reconeixement i defensa dels drets de les persones del col·lectiu LGTBI (lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals) en tots els àmbits. |
| 560 | p. 113 | ● Pel compromís en la lluita contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia, per avançar en la tolerància, convivència i el reconeixement de la diversitat d’orientació sexual i identitat de gènere. Així mateix, s’ha de valorar el reconeixement dels drets humans universals en el… |
| 561 | p. 113 | ● Per la implementació de mesures de reconeixement i de reparació, a banda de les accions punitives que s´escaiguin. xiii. Ensenyament Defensem el m odel educatiu propi de Catalunya Defensar el model educatiu català és defensar una voluntat col·lectiva de fer i d’entendre l’educació a Catalunya… |
| 562 | p. 114 | ● L’educació està sotmesa a una austeritat pressupostària que no concorda amb els objectius de millora de la formació que ens proposem com a societat. Cal incrementar els pressupostos públics destinats a educació, amb una quàdruple finalitat: ○ Més recursos humans i materials per a l’escola… |
| 563 | p. 114 | ● Cal regular la carrera professional docent i el sistema d’ingrés a la professió docent mitjançant un període d’acreditació de pràctica docent (MIR docent) per accedir a la professió, en centres públics i concertats. |
| 564 | p. 115 | ● Consolidar el sistema universit ari i de centres de recerca, assolint paràmetres comparables als dels països de l’Europa Occidental (UE15), com a elements nuclears de l’estratègia catalana cap a una societat més basada en el coneixement. |
| 565 | p. 115 | ● Protegir l’autonomia universitària i el model català de recerca, pilars que han permès situar el sistema català com a capdavanter a l’Estat. |
| 566 | p. 115 | ● Exigir de nou al Govern de l'Estat el traspàs de la competència i els fons de les beques i ajuts a l'estudi per tal de revisar el conjunt del sistema de beques i ajuts de l'educació superior amb l'objectiu de potenciar l'accés dels i les estudiants que es troben en una situació de vulnerabilitat… |
| 567 | p. 116 | ● Incrementar l’eficiència del sistema optimitzant la seva regulació i assignant els recursos públics suficients. ○ Regulació més flexible: ■ Cal reforçar l’autonomia de les universitats i centres de recerca (donant-los tota l’autonomia possible en els àmbits organitzatius, financers, de gestió de… |
| 568 | p. 117 | ● Reforçar la interrelació de les universitats i els centres de recerca (consorcis de recerca, parcs científics i tecnològics) amb les empreses per afavorir la transferència de coneixement d'aquestes institucions cap a l’activitat productiva i per atreure més recursos a les activitats de recerca i… |
| 569 | p. 117 | ● Alinear les grans apostes en política científica a les prioritats europees, expressades en el programes marc de recerca actualment en vigor (Horizon Europe, Digital Europe, etcètera). El context actual demana, més que mai, una elevada contribució a les principals polítiques europees en l’àmbit de… |
| 570 | p. 117 | ● Incrementar la participació de la societat en ciència, seguint els principis de Ciència Oberta i Accés Obert. |
| 571 | p. 117 | ● Garantir l'ús de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca de Catalunya. |
| 572 | p. 118 | • Competència plena de la Generalitat de Catalunya en matèria d’administracions locals. Per aconseguir un marc favorable a desenvolupar les polítiques públiques de forma eficient i eficaç per a donar resposta a les necessitats dels ciutadans, i també per a a favorir el bon funcionament de les… |
| 573 | p. 118 | • Cal oposar -nos, per tant, a aquelles lleis i decisions que impliquin la centralització de l’activitat administrativa, que afectin el ple funcionament i organització de les administracions catalanes, o que limitin qualsevol forma de desenvolupament autonòmic, ja que són un fre per poder tenir… |
| 574 | p. 118 | • Dotar de suficients recursos els ajuntaments Els ajuntaments són la peça bàsica en la gestió de l’estat del benestar de la ciutadania per la seva proximitat i agilitat en la resposta a les demandes i necessitats socials. Pe r això, és necessari revisar i millorar el finançament local i dotar -lo… |
| 575 | p. 119 | • Derogar la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) Cal derogar la Llei de Reforma i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Aquesta, dictada des del desconeixement de la realitat local, limita l’autonomia local i lamina les competències de la General itat en… |
| 576 | p. 119 | • Recuperar per a la Generalitat els secretaris i interventors municipals . La Generalitat ha de recuperar la gestió dels funcionaris locals amb habilitació estatal. L’aprovació de la LRSAL va comportar la recentralització de la gestió del règim administratiu dels funcionaris locals amb habilitació… |
| 577 | p. 119 | • Personal funcionari. Cal retornar a la Generalitat de Catalunya les eines necessàries per fer front a les necessitats dels ens locals en relació amb el dèficit del personal funcionari d’Administració local. |
| 578 | p. 120 | • Llei d’estabilitat pressupostària. S’ha de modificar la llei d’estabilitat pressupostària per tal que els ajuntaments puguin tenir plena capacitat en l’exercici de les seves competències i, en especial, en el disseny i execució dels seus pressupostos i inversions. |
| 579 | p. 120 | • Recuperació de la Cooperació Econòmica Local. Plantejarem la recuperació de la Cooperación Económica Local de l’estat que va anar davallant progressivament des de l’any 2002 per passar a 0 a partir d e l’any 2012. |
| 580 | p. 120 | • Compensació de les pèrdues fiscals. En la revisió del finançament local, l’Estat ha de compensar als ajuntaments per les pèrdues fiscals que els ha suposat la modificació del Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana quan la transmissió no comporta plusvàlua. GOVERN… |
| 581 | p. 121 | 1. EL FINANÇAMENT DE LA JUSTÍCIA |
| 582 | p. 121 | • Import de les taxes judicials de l’Estat recapta des a Catalunya vinculades a Justícia Gratuïta. En compliment de l’establert a la Llei 10/2012, relativa a les taxes a l’àmbit de l’Administració de Justícia, la recaptació íntegra de l’Estat a Catalunya en concepte de taxes judicials s’ha de… |
| 583 | p. 122 | • Revisió dels mòduls de pagament de la creació de nous jutjats. Els mòduls en base als quals es calcula la transferència que de fons de l’Estat per la despesa dels nous jutjats no s’actualitzen des de l’any 1996, quan es van traspassar les competències en matèria de justícia a la Generalitat. Cal… |
| 584 | p. 122 | • Participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en els seus rendiments. L’actual sistema de gestió dels comptes, en mans exclusives de l’Estat, va en detriment de les competències de la Generalitat en matèria d’Administració de Justícia, ja que la gestió dels… |
| 585 | p. 122 | • Obligació de jutges i fiscals de conèixer el català. Els drets lingüístics dels catalanoparlants han d’estar garant its en les seves relacions amb l’Administració de Justícia. En aquest sentit, cal donar compliment a les repetides resolucions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa sobre… |
| 586 | p. 122 | • BOE en català. La publicació del Butlletí Oficial de l’Estat en les llengües oficials es decidir deixar de fer -se, unilateralment, el maig de l’any 2021. |
| 587 | p. 123 | 3. LA DEFENSA DE LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA DE JUSTÍCIA. COMPLIMENT DE L’ESTATUT L’Estatut d’autonomia de Catalunya vigent és una norma no ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, ni pel Congrés, ni pel Senat, ni tampoc ha estat avalat en referèndum pels ciu… |
| 588 | p. 123 | • Jutjats de Pau. Els jutjats de pau no es toquen. Junts per Catalunya s’ha quedat sola en la defensa dels jutjats de pau davant la voluntat de l’Estat de suprimir-los, tal i com estava previst a les lleis d’eficiència a l’àmbit de la justícia, i la connivència de l’actual Govern de la Generalitat… |
| 589 | p. 123 | • Creació del Consell de Justícia de Catalunya. D’acord amb els articles 97 al 100 del EAC, malgrat la limitació establerta a la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, cal desenvolupar les previsions estatutàries i donar lloc a la creació del Consell de Justícia de Catalunya. |
| 590 | p. 123 | • Ampliació de competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’acord amb les previsions de l’article 95 del EAC el TSJC de |
| 591 | p. 124 | • Traspàs integral del personal i mitjans de l’Administració de Justícia. D’acord amb els articles 103 i 104 de l’Estatut, correspon el complet traspàs de tot el personal i mitjans vinculats a l’administració de justícia, inclosos les funcions, els serveis i els mitjans del Departament de Barcelona… |
| 592 | p. 124 | • Oficines d’atenció a la Víctima. Cal adoptar les mesures necessàries per tal de posar fi a la invasió de competències en les Oficines d'atenció a la Víctima atribuïdes al Departament de Justícia, especialment en matèria de terrorisme i violència sexual. |
| 593 | p. 124 | 4. JUSTÍCIA EFICIENT I ÀGIL AL SERVEI DE LA CIUTADANIA I RESPECTUOSA AMB ELS DRETS DELS PROFESSIONALS |
| 594 | p. 124 | • Model de codecisió en la política de demarcació i planta judicial. La codecisió és el model més adequat al repartiment real de càrregues i responsabilitats entre l’Estat i la Generalitat en relació a la constitució de jutjats i tribunals i la delimitació del seu àmbit territorial de competències… |
| 595 | p. 124 | • Facilitar la tasca dels procuradors com a col·laboradors i cooperad ors de l’Administració de Justícia. Cal facilitar els actes de comunicació i execució i l’accés al Punt Neutre Judicial als professionals de la procura, ja que la seva col·laboració i cooperació amb la justícia suposa una major… |
| 596 | p. 124 | • Registre civil. Executar el traspàs de les funcions i mitjans personals del registre civil i el traspàs de l’edifici del Registre Civil de Barcelona (Palau de Medinaceli). |
| 597 | p. 125 | • Tribunal de Comptes. Requerir que el Govern incorpori en l'informe del Ministeri de Justícia sobre l'activitat judicial a l'estat espanyol que anualment tramet al grup GRECO, les dades sobre l'activitat judicial del Tribunal de Comptes. D'aquesta manera, les institucions euro pees podran tenir… |
| 598 | p. 125 | • Mútues d’advocats i procuradors. Instar modificacions legislatives que permetin equiparar als Mutualistes al ternatius al RETA un import mínim equiparable a les del règim públic. Permetre que les pensions de jubilació on no es garanteixi un import mínim equiparable a les reconegudes pel règim… |
| 599 | p. 125 | • Respecte pel model col·legial català. En relació als col·legis professionals, cal promoure les funcions que realitzen ja que són garantia de la qualitat del servei, de formació i actualització dels seus col·legiats i vetllen per la deontologia del col·lectiu. La seva tasca reverteix en més i… |
| 600 | p. 125 | • Funcionaris de presons i personal laboral de presons. Cal promoure les modificacions legislatives necessàries per reconèixer al col·lectiu dels funcionaris de presons catalans la condició d’agents de l'autoritat. Cal també millorar les seves condicions laborals, així com les del personal laboral… |
| 601 | p. 126 | 5. PROPOSTES DE MILLORA EN ELS ÀMBITS PROCESSAL I PENAL |
| 602 | p. 126 | • La multireincidència. Cal modificar el Codi Penal per combatre la reincidència en els furts per fer front al clima d’inseguretat ciutadana que genera l’activitat delictiva d’unes poques persones que, malgrat la seva reincidència, són detingudes i alliberades reiteradament pels cossos de seguretat. |
| 603 | p. 126 | • Ocupacions il·legals d ’habitatges. Cal agilitzar la resposta dels poders públics davant del fenomen de l'ocupació il·legal mitjançant la introducció. En primer lloc, es proposen mesures de tipus processal, com el desallotjament cautelar en 48h en els supòsits d’ocupacions que pertorbin la… |
| 604 | p. 126 | • Presos amb problemes psiquiàtrics. Cal reformar el tractament legislatiu i reglamentari penitenciari dels presos amb problemes psiquiàtrics, de forma que el normativa penitenciària seu tingui en compte el seu estat de salut psiquiàtric. |
| 605 | p. 126 | • Presó permanent revisable. La presó permanent revisable és un substitut de la cadena perpètua i vulnera els principis de reinserció que ha de tenir qualsevol mesura penitenciària. |
| 606 | p. 126 | • Secret de les actuacions judicials. Cal impulsar les reformes per a preservar el secret de les actuacions judicials per tal d’afavorir el dret de tot encausat a un judici amb totes les garanties. Preservar el dret a la informació dels mitjans de comunicació, mitjançant un sistema de comunicació… |
| 607 | p. 127 | 6. ÀMBIT DEL DRET, LES ENTITATS JURÍDIQUES I LA MEDIACIÓ |
| 608 | p. 127 | • Registre d’entitats religioses. Transferència de les competències relatives al registre d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya i establiment d’un mecanisme de mutu reconeixement. |
| 609 | p. 127 | • Mediació i sistemes alternatius de resolució de conflictes (ADR). Promoure els canvis legislatius per al reconeixement de la mediació i els ADR en la solució judicial dels conflictes, així com que els acords de mediació i ADR puguin ser homologats judicial ment si les parts ho demanen. En aquest… |
| 610 | p. 127 | • Cessió de Via Laietana. La memòria democràtica de Catalunya passa per la cessió a la Generalitat de Catalunya l’edifici de la Comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana (Barcelona) per ubicar -hi la seu del Memorial Democràtic amb les funcions de museu -centre memorial, documental i… |
| 611 | p. 127 | 8. ALTRES SECRETARIS I INTERVENTORS |
| 612 | p. 127 | • Junts per Catalunya ha presentat diverses iniciatives per retornar la gestió dels funcionaris locals amb habilitació estatal, secretaris i |
| 613 | p. 129 | ● Hi ha una llei de Seguretat Ciutadana, l’anomenada Llei Mordassa, que permet que en territori català es disparin bales de goma, que dona cobertura a l’ús fraudulent d’aplicatius com Pegasus, o que vulnera drets fonamentals, com en els casos de les devolucions d’immigrants en calent o la… |
| 614 | p. 129 | ● Hi ha una Estrategia de Seguridad Nacional espanyola que no respecta les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de seguretat pública. No és admissible. Hi ha unes competències que l’Estat hauria d’haver traspassat a la Generalitat i que no ho ha fet. Per Exemple, sobre l’ordenació… |
| 615 | p. 129 | ● Cal Obligar al govern espanyol a complir els compromisos econòmics en matèria de seguretat. És necessari disposar de més efectius amb mes recursos i millor formació per garantir la seguretat de Catalunya. Es per això que, entre altres, seguirem reclamant que l’Estat els 800 MEUR per al… |
| 616 | p. 129 | ● És per això que cal treb allar per tal que el Cos de Mossos d’Esquadra esdevingui de forma efectiva la policia integral de Catalunya. Vetllarem |
| 617 | p. 130 | ● Derogar la prohibició estatal de mancomunar el servei de Policia Local. |
| 618 | p. 130 | ● Que l'estat traspassi la titularitat de l'edifici de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya de Via Laietana a la Generalitat de Catalunya. |
| 619 | p. 130 | ● Assumir per part del Cos de Mossos d'Esquadra de les competències en control d'armes i explosius. |
| 620 | p. 130 | ● Aconseguir els acords necessaris perquè els mossos puguin realitzar les seves competències en l’àmbit internacional. |
| 621 | p. 130 | ● Malgrat estar en alerta 4 sobre 5 en rela ció a la possibilitat de patir un atac terrorista, des de l’Estat durant molt de temps s’ha limitat l’accés del mossos d’esquadra a les bases de dades internacionals. |
| 622 | p. 130 | ● Els mossos són la policia integral de Catalunya i per tant han de poder tenir ple accés a les bases de dades policials internacionals, per això, s’han d’incloure dins les Bases Policials Internacionals, fent -los partícips com a membres de ple dret en tots els organismes internacionals, per tal… |
| 623 | p. 130 | ● En relació amb el bioterrorisme cal articular una estratègia ambiciosa que incorpori la revisió i actualització de l’inventari de medicaments, equips i vacunes disponibles en el marc de la política antiterrorista. |
| 624 | p. 130 | ● El Cos de Mossos D'esquadra i els Agent Rurals han d'exercir de forma exclusiva les competències en l'entorn natural. Es per això que cal que, també, s’assumeixin les competències sobre salvament marítim que actualment exerceixen el SEPRONA i el Servei Marítim. Trànsit i seguretat viària |
| 625 | p. 130 | ● La Generalitat fa molts anys que és responsable de la seva gestió, tanmateix, l’Estat s’ha reservat funcions que sens dubte també ha de gestionar la Generalitat. |
| 626 | p. 130 | ● És el cas del control de la matriculació; de l’expedició de permisos o llicències de circulació; de la capacitat per autoritzar transferències, duplicats i baixes de vehicles; de la competència per poder fixar la velocitat a totes les carreteres; de la ges tió sobre la pèrdua i |
| 627 | p. 131 | ● Els continuats problemes que s’han produït en els darrers anys en relació a la ajornament d'exàmens per a l’obtenció del carnet de conduir és un exemple ben evident de mal funcionament de l'administració territorial de l’Estat a Catalunya. |
| 628 | p. 131 | ● En seguretat vial, ens cal una normativa específica relativa a l’ús dels nous vehicles de mobil itat personal (VMP) en la via pública que sigui la base jurídica de referència per les noves modalitats de mobilitat personal i que estableixi quins d’aquests vehicles han de disposar d’una assegurança… |
| 629 | p. 131 | ● Creació d'una nova llei, o modificació de l'actual, que blindi les competències en Protecció Civil i que permeti desenvolupar un Sistema de Protecció Civil propi. |
| 630 | p. 131 | ● Desenvolupar les Organitzacions Locals de Defensa Civil, on s'integraran els ADF i les associacions locals de Protecció Civil a nivell nacional. |
| 631 | p. 131 | ● Blindar el model dual de Bombers que disposa Catalunya davant d’ingerències i intent centralitzadors per part del govern espanyol. |
| 632 | p. 131 | ● Incorporar i desenvolupar la resiliència en e l model de protecció civil i emergències del país |
| 633 | p. 131 | ● Tornar a situar el Servei Meteorològic de Catalunya com a Institut de referència per al que fa a la presa de decisions davant de s ituacions de risc meteorològic o d’activació de plans d’emergència, fent que aquesta només depengui de la Generalitat de Catalunya i no de l’AEMET. Ciberseguretat |
| 634 | p. 131 | ● És necessari que en l’àmbit de la Ciberseguretat l’Administració estigui al dia en la gestió de la seva ciberseguretat, complint amb els requeriments d’aplicació. Per això es necessari que Catalunya disposi de les competències necessàries per desenvolupar la ciberseguretat. |
| 635 | p. 132 | ● Les competències son concurrents entre diferents administracions en funció de si hi ha delicte (Policia Nacional, Guardia Civil i Mossos d’Esquadra) o no (INCIBE, CCN -CERT, Agència de Ciberseguretat de Catalunya). |
| 636 | p. 132 | ● Cal reforçar el marc de Ciberseguretat català tant a nivell de competències com de recursos. Defensa |
| 637 | p. 132 | ● Cal una triple actuació que ha d’incloure necessàriament l’impuls d’una més alta interrelació amb els exèrcits dels països membres de la UE amb l'objectiu enfortir la política comú de seguretat i defensa i d’avançar cap a la consolidació d’un exèrcit europeu. |
| 638 | p. 132 | ● Revisar en profunditat el model de Defensa i els seus programes especials d’armament. El Ministeri De Defensa, com tots els ministeris, ha de complir la Llei general pressupostària i les lleis que regulen a Europa l’estabilitat pressupostària. |
| 639 | p. 132 | ● No és admissible que a Espanya, el Ministeri de defensa acordi i decideixi els seus programes armamentistes amb opacitat, a banda de la legislació vigent i assumint compromisos de gran magnitud pressupostària a molt llarg termini i a banda de la normalitat pressupostària. |
| 640 | p. 132 | ● El compromís de no exportació de material de defensa, altre material o productes i tecnologies de doble ús a països on es violen els Drets Humans i es cometi o faciliti una violació greu del Dret Internacional, tal com hem denunciat en la darrera legislatura amb el cas de les exportacions a… |
| 641 | p. 132 | ● El traspàs urgent dels equipaments de la caserna del Bruc a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de destinar -lo a la universitat, a habitatge social o a d’altres equipaments cívics, socials i de recerca que la ciutat necessita. No té sentit que en ple segle… |
| 642 | p. 134 | ● Seguir impulsant la participació oficial internacional de les seleccions i dels esportistes catalans sense haver de comptar a mb l’autorització del CSD. I promoure, alhora, el reconeixement i la integració de les federacions catalanes en les respectives federacions internacionals. |
| 643 | p. 134 | ● Impulsar el reconeixement i la integració del Comitè Olímpic de Catalunya, com a membre de ple dret en el Comitè Olímpic Internacional |
| 644 | p. 134 | ● Modificar el marc normatiu fiscal i laboral que afecta a l’esport base per garantir la continuïtat de clubs i entitats esportives. Afavorir que puguin obtenir finançament a partir de la realització de petites activitats econòmiques (rifes de Nadal, sortejos, tómboles) amb transparència i sense… |
| 645 | p. 134 | ● Reconèixer la competència de les federacions esportives catalanes per signar convenis amb altres federacions autonòmiques per competir dins de l’estat, ja que la llei espanyola obliga a que la llicència sigui de la federació espanyola en les competicions d’àmbit estatal. |
| 646 | p. 134 | ● Modificar la representació de l’esport català dins de les federacions espanyoles tenint en compte el pes de les llicències aportades des de Catalunya. |
| 647 | p. 134 | ● Modificar les normatives que regulen la prohibició de la violència en l’esport de manera que, en cap cas , es pugui admetre l’equiparació del |
| 648 | p. 135 | ● Reconèixer legalment el voluntariat esportiu com a essencial per la supervivència de l’esport base. |
| 649 | p. 135 | ● Respectar la legislació catalana sobre professions de l’esport entenent que forma part, també, de les nostres competències, en línia del que ja va sentenciar el TC al respecte. |
| 650 | p. 135 | ● Aplicar un IVA reduït a la prestació de serveis esportius per part de les entitats i activitats esportives. |
| 651 | p. 135 | ● Millorar la legislació sobre patrocini i mecenatge per facilitar les aportacions i inversions privades en l’esport, amb bonificacions fiscals, pensant, especialment, en l’esport base o d’integració. |
| 652 | p. 135 | ● Fer complir les obligacions econòmiques adquirides amb el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès i millorar el seu finançament per poder continuar acollint esportistes d’elit. |
| 653 | p. 135 | ● Modificar la llei de costes actual per evitar que molts clubs de vela catalans hagin de deixar de desenvolupar les seves activitats com a conseqüència de la limitació a 300 metres quadrats de les dimensions que ocupen aquests clubs a les platges. |
| 654 | p. 137 | ● El català a Europa: ○ Exigir al govern espanyol que reclami l’oficialitat del català a la Unió Europea, especialment ara que Espanya ocupa la Presidència del seu Consell. ○ Garantir el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), que té com a objectiu protegir… |
| 655 | p. 137 | ● La disponibilitat lingüística dels serveis i empleats públics estatals: ○ Garantir la capacitació lingüística dels empleats públics estatals destinats a comunitats autònome s amb llengües pròpies. Especialment, modificant la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) per establir el català com a… |
| 656 | p. 137 | ● La llengua als mitjans audiovisuals ○ Fer efectiva la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en llengua catalana a tot el domini lingüístic, i facilitar l’accés a la ràdio i la televisió en llengua catalana des de tots els territoris. ○ Condicionar els suports al govern espanyol perquè es… |
| 657 | p. 138 | ● La defensa de la llengua també en les normes i estructures estatals ○ Revisar, des del punt de vista lingüístic, totes les normatives aprovades per l’Estat. ○ Modificar el reglament intern del Congrés per permetre l'ús de les llengües oficials diferents del castellà en les sessions plenàries i a… |
| 658 | p. 138 | ● Recuperació del patrimoni espoliat per l’Estat: Ateneus, Fons de la Generalitat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Papers de Salamanca, Arxiu d’Àvila. Equipaments |
| 659 | p. 138 | • Més recursos per als museus catalans, especialment aquells que estan consorciats amb l’Estat com ara: Consorci del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Consorci del MACBA, Fundació Joan Miró i Fundació Mies Van der Rohe. |
| 660 | p. 138 | ● Reclamar inversions i dotacions econòmiques per a l’ecosistema cultural i la seva consolidació per sufragar els dèficits existents pel deute que l’Estat té amb Catalunya degut al desequilibri de les balances fiscals: en infraestructures, equipaments, adquisicions d’obres d’art, entre d’altres. |
| 661 | p. 138 | ● Reclamar que les aportacions a Barcelona en concepte de cocapitalitat no siguin discrecionals sinó consolidades. |
| 662 | p. 138 | ● Reclamar que les inversions que han de fer als equipaments i centres culturals nacionals siguin en concepte de reparació pels dèficits existents després d’anys d’incompliment. Legislació |
| 663 | p. 138 | ● Recuperació del projecte de llei d’ensenyaments artístics, que urgeix per racionalitzar i professionalitzar -los en el sistema educatiu, donant una oportunitat essencial i imprescindible a artistes i creadors. |
| 664 | p. 139 | ● Modificació de la l lei de la propietat intel·lectual respecte als drets digitals i tots els que es derivin de les aplicacions tecnològiques a les diferents plataformes. |
| 665 | p. 139 | ● Reprendre la Llei del mecenatge en la línia proposada per la Fundació Catalunya Cultura i la Coordinadora de Fundacions, entre d’altres, que busquen reconèixer el mecenatge, fer -jo més àgil, incrementar el percentatges de bonificació fiscal, establint mecanismes de recompensa per les donacions… |
| 666 | p. 139 | ● Reprendre la Llei del Cinema defensant la presència del català, garantint mecanismes fiscals i subvencions perquè els productors independents puguin seguir apostant per fer obres en llengües cooficials.t Creadors |
| 667 | p. 139 | ● Estatut de l’artista: el govern de l’Estat ha d’exercir les plenes competències per a una completa i total resolució dels aspectes que afecten el treball dels artistes, els seus drets laborals i la seva professionalització. Això afecta aspectes que encara estan pendents com el fiscal, les… |
| 668 | p. 139 | ● Drets de propietat intel·lectual. Fer e xplícit l'IVA del 4% i millorar el tractament dels rendiments dels drets de propietat intel·lectual en l'IRPF a fi de retenir i atraure el talent creatiu i/o evitar la seva marxa a altres països. ii. Mitjans de comunicació Fins el 2014 la Corporació… |
| 669 | p. 140 | ● Recuperar, per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el múltiple que li va ser retirat. |
| 670 | p. 140 | ● Promoure la iniciativa “Televisió sense fronteres” per garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió en català en els territoris amb els quals compartim llengua, amb l’objectiu de promocionar i protegir els espais de comunicació del català |
| 671 | p. 140 | ● A més, com s’ha expressat en l’apartat de llengua, cal potenciar la presència del català als mitjans de comunicació d’abast estatal. |
| 672 | p. 142 | ● Impulsar el compliment i establiment de compromisos europeus i internacionals de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Impulsar actuacions per a l’establiment internacional i europeu de compromisos de reducció d’emissi ons vinculants i promourem mesures per assolir -los a… |
| 673 | p. 142 | ● Impulsar la promoció de l’ecoinnovació, entesa com l’evolució dels processos productius, de l’organització, dels dissenys i dels materials cap a una millora ambiental del cicle de vida dels productes finals, contribuint a canviar el model productiu. |
| 674 | p. 142 | ● Reclamar la facilitació dels processos d’adaptació tecnològica de les petites i mitjanes empreses, dels emprenedors i dels autònoms, orientats a la millora de l’eficiència energètica i l’estalvi, a l'ús de tecnologies baixes en CO2, i a la identificació de noves oportunitats en el mercat. |
| 675 | p. 142 | ● Promoure la transparència de les grans empreses i empreses cotitzades per informar del riscos relatius al canvi climàtic de les activitats que desenvolupen. |
| 676 | p. 142 | ● Impulsar la implementació de les millors pràctiques internacionals d’informació sobre riscos vinculats al canvi climàtic. |
| 677 | p. 143 | ● Fomentar la recerca i la inversió en sectors estratègics com ara les energies renovables, la qualitat de l’aire, l’eficiència energètica, les tecnologies de l’aigua i la gestió dels residus. |
| 678 | p. 143 | ● Introduir crit eris de fiscalitat i economia ambiental que permetin internalitzar els costos ambientals dels processos productius i invertir per millorar-los. |
| 679 | p. 143 | ● Revisar el sistema tributari i fiscal per tal d’incorporar-hi en major mesura criteris ambientals. Promoure i in centivar fiscalment les bones pràctiques ambientals, de protecció del patrimoni natural i de lluita contra el canvi climàtic. Restituir la deducció per inversions amb objectius de… |
| 680 | p. 143 | ● Impulsar mesures de suport als s ectors ambientals i a la creació d’ocupació en l’economia verda (rehabilitació i gestió energètica, renovables, residus, agricultura ecològica, transport sostenible, ecoturisme, etc.). La obsolescència programada és una mala praxis que cal combatre. |
| 681 | p. 143 | ● Reclamar la distribució territorial entre les comunitats autònomes dels recursos destinats a materialitzar polítiques de recerca, mitigació i adaptació al canvi climàtic. |
| 682 | p. 143 | ● Exigir respecte pels mecanismes i registres de petjada de carboni, que les comunitats autòn omes hagin implementat amb l’objectiu de sensibilitzar, de reduir les emissions, d’augmentar els projectes d’absorció i, en definitiva, de lluitar contra el canvi climàtic. |
| 683 | p. 143 | ● Reclamar finançament per al transport públic, de manera que es garanteixi la previsibilitat i suficiència de recursos a les administracions territorials competents. |
| 684 | p. 143 | ● Impulsar mesures per incrementar decididament el percentatge de producció energètica renovable. |
| 685 | p. 143 | ● Promoure l’eficiència energètica en tots els àmbits, especialment en la indústria, el transport i la llar. |
| 686 | p. 143 | ● Millorar la qualitat de l’aire. Disminuir les emissions de NOx i de partícules, amb mesures relatives ala mobilitat i a la millora productiva dels sectors industrials. |
| 687 | p. 143 | ● Exigir la modificació del cabal ambiental establert en el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre i la revisió del Reglament de la Planificació Hidrològica perquè garanteixin els nivells de conservació dels hàbitats d’interès comunitari, les espècies típiques d’aquests hàbitats, les aportacions de… |
| 688 | p. 144 | ● Impulsar mesures que fomentin models de producció i consum que ens permetin frenar el volum creixent d’envasos, una gestió eficient i optimitzada dels recursos i la minimització en la producció de residus i impactes ambientals associat a la seva gestió. |
| 689 | p. 144 | ● Impulsar sistemes de devolució, dipòsit i retorn (SD DR) d’envasos, després d’avaluar i testar la seva viabilitat d’implantació. |
| 690 | p. 144 | ● Exigir la derogació de les modificacions normatives que han reduït les competències de la Generalitat en matèria de medi ambient i han materialitzat un model d’estat més centralitzat (Projecte de llei de parcs nacionals, Ley de Montes, patrimoni natural i biodiversitat, costes, avaluació… |
| 691 | p. 144 | ● Reclamar la distribució territorial entre les comunitats autònomes i l’increment de les partides destinades a conservac ió i protecció del medi natural. |
| 692 | p. 144 | ● Impulsar mesures tendents a preservar i recuperar els ecosistemes marins del Mediterrani i a millorar a seva situació en general, l’avaluació dels impactes, l’anàlisi de vulnerabilitat i les mesures d’adaptació dels citats ecosistemes al canvi climàtic. |
| 693 | p. 144 | ● Reclamar que es portin a terme les inversions en infraestructures ambientals i s’executin els projectes d’obres de millora (platges, litoral, passeigs marítims, camins de ronda i passeigs fluvials) que Catalunya necessita i que encara depenen de l’Estat. II. Benestar animal La singularitat de la… |
| 694 | p. 145 | ● Reforma del Codi Penal per tal d'ampliar els tipus delictius sobre els animals adaptant-los a la realitat, i suplint les mancances de la darrera reforma, com per exemple en relació amb l'abús sexual dels animals i els rangs de les penes per als tipus bàsics. |
| 695 | p. 146 | ● Establiment de la possibilitat de deducció estatal a l'IRPF de les despeses veterinàries, per tal d'afavorir els tractaments clínics dels animals. |
| 696 | p. 146 | ● Inclusió a l'Estatut dels Treballadors del reconeixement del dret a permís retribuït per malaltia o mort d'un animal de la família. |
| 697 | p. 146 | ● Pacificació de l'ús de la pirotècnica, mitjançant un canvi normatiu que prioritzi l'ús de pirotècnica insonora, evitant els perjudicis que s'ocasionen a animals de companyia, fauna silvestre, i persones amb determinades malalties. |
| 698 | p. 146 | ● Desenvolupament normatiu en la gestió del rescat d'animals que es trobin en llocs on s'escau la competència estatal: ○ A ubicacions d'obres públiques declarades d'interès general de l'Estat, o que afectin a més d'una CCAA. ○ A la xarxa de carreteres estatals. |
| 699 | p. 146 | ● Garantir la dotació de fons estatals establerts per la legislació espanyola per a l'execució del cobriment de les línies elèctriques d'alta i mitja tensió, per tal de donar compliment a les normes autonòmiques de protecció de l'avifauna al cablejat elèctric. |
| 700 | p. 146 | ● Prohibició del transport marítim internacional d'animals vius destinats al consum o a la ramaderia, seguint les recomanacions de l'informe de 17/04/2023 del Tribunal de Comptes Europeu. |
| 701 | p. 146 | ● Establiment de requisits en la formació dels mi tjans de comunicació social, des d'una perspectiva realista en matèria de coneixement de les problemàtiques que afecten als animals i la seva realitat, per a un enfoc objectiu que eviti campanyes de criminalització. |
| 702 | p. 146 | ● Relaxació de les normes de vigilància epidemiològica per als centres de manteniment d'animals habitualment dins de la cadena de producció però que queden fora de la mateixa. |
| 703 | p. 146 | ● Garantir la formació conscient en matèria de benestar animal del personal docent i investigador en l'àmbit científic. |
| 704 | p. 146 | ● Proposarem la derogació de la declaració de la tauromàquia com a patrimoni cultural. |
| 705 | p. 146 | ● Vetllarem per l'impuls dels plans de la UE per tal de fomentar i normalitzar un sistema alimentari més sostenible, que progressivament consolidi la substitució de la dieta per productes plant based. En línia amb la consciència social imperant i el tarannà de respecte a la protecció dels animals… |
| 706 | p. 147 | ● La modificació de la Llei 7/2023, de Protecció dels drets i el benestar dels animals, suplint les mancances que han quedat fora de regulació en la seva aprovació, com la protecció dels gossos de caça. |
| 707 | p. 147 | ● Millorar el sistema d'etiquetats en matèria de consum, per tal d'identificar clarament i distingir els productes vegans dels vegetarians. |
| 708 | p. 147 | ● Reforma de les normes reguladores del benestar dels animals a la seva explotació, transport i sacrifici. |
| 709 | p. 147 | ● Recolzarem la millora de les condicions de vida dels animals inclosos a la cadena de producció: el trànsit a un sistema lliure de gàbies, la prohibició de sacrifici d'aus en un dia, limitar les macrogranges i producció intensiva de cria d'animals. |
| 710 | p. 147 | ● Recolzarem el tancament de les granges pelleteres i de producció de foie gras, per tractar -se de dues activitats no imprescindibles i d'una extrema crueltat en la seva producció, seguint la tendència de prohibició d'alguns Estats de la Unió Europea. |
| 711 | p. 147 | ● Reforma de la llei de la ciència per establir que un petit percentatge dels diners que es destinen a investigació siguin per trobar mètodes alternatius a l’experimentació amb animals. La legislació de la UE estableix que els mètodes “in vivo” han d’anar -se substituint per altres mètodes més… |